L’any vinent es compliran cinc dècades des que, entre 1975 i 1977, se celebrà el I Congrés de Cultura Catalana (CCC), una de les iniciatives més rellevants per a la revitalització cultural dels Països Catalans durant la transició democràtica. Cinquanta anys després, es posa en marxa el II Congrés de Cultura Catalana, amb l’objectiu de repensar col·lectivament el paper de la cultura catalana al segle XXI.
Encara que mig segle pugui semblar un interval excessiu, l’important és que es torna a obrir una mirada profunda, crítica i constructiva sobre la situació actual de la cultura catalana, la seva projecció futura i el seu paper com a eina de transformació social.
El I Congrés de Cultura Catalana: una mobilització històrica
Celebrat en un context d’efervescència política i social, el I CCC va ser aprovat el gener de 1975 per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i es desenvolupà durant dos anys fins al novembre de 1977. Hi van participar més de 12.400 persones com a congressistes i s’hi van adherir més de 1.500 entitats culturals, socials i professionals, fet que el convertí en una de les majors mobilitzacions culturals de la història contemporània catalana.
La seva estructura organitzativa va ser exemplarment participativa i descentralitzada. Va comptar amb un Patronat presidit per Jordi Rubió i Balaguer, una Comissió Promotora liderada per Miquel Casals Colldecarrera i una Comissió Permanent que reunia unes 85 entitats de tots els territoris de parla catalana: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer.
El Congrés es va articular al voltant de 25 àrees temàtiques —des de llengua, educació i dret fins a agricultura, ordenació territorial, mitjans de comunicació o arts plàstiques—. Cada grup va treballar a fons amb la col·laboració de més de 3.000 especialistes, acadèmics i ciutadans compromesos.
Objectius i llegat
El I CCC tenia com a objectius fonamentals:
- La normalització cultural: diagnosticar mancances estructurals i proposar línies d’acció per a una cultura catalana forta i viva en democràcia.
- La reivindicació lingüística: recuperar l’ús del català en la vida pública i educativa, després de dècades de repressió franquista.
- La participació popular: fomentar una identitat col·lectiva activa i compartida entre els habitants dels Països Catalans.
L’impacte del Congrés va ser significatiu: moltes de les seves propostes van inspirar les primeres polítiques culturals de les institucions autonòmiques nascudes després de la Constitució de 1978, com la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear o la Generalitat Valenciana. També va permetre visualitzar la cultura catalana com un projecte compartit més enllà de les fronteres administratives.
El I CCC va tenir un precedent clandestí entre 1961 i 1964 que no va poder publicar les seves conclusions a causa de la censura franquista. La metodologia del Congrés dels anys 70 —basada en la participació transversal, la descentralització i la connexió amb la societat civil— continua sent avui un model inspirador.
El II Congrés de cultura catalana: una mirada cap al futur
El II Congrés de Cultura Catalana, també anomenat Nou Congrés de Cultura Catalana, es va inaugurar el 20 de març de 2025 al Saló del Tinell de Barcelona. La iniciativa està impulsada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, presidida per l’historiador Agustí Alcoberro, i compta amb la direcció del poeta i periodista cultural Esteve Plantada.
Aquest nou congrés de cultura catalana es proposa recuperar l’esperit fundacional adaptant-lo als grans reptes del present: el debilitament de l’ús social del català, la crisi del model cultural tradicional, l’impacte de la tecnologia, la fragmentació generacional i la necessitat de recuperar lideratges culturals sòlids.
S’han previst més de 80 actes al llarg del 2025 en diversos territoris, estructurats al voltant de quatre grans eixos temàtics:
- Com ens mantenim: reflexions sobre economia, treball i sostenibilitat del sistema cultural.
- Com ens comuniquem: anàlisi sobre llengua, mitjans de comunicació i entorn digital.
- Com ens cuidem: abordatge de la cultura des d’una òptica comunitària i de benestar.
- Com ens cohesionem: diàleg sobre identitat, convivència i vincles territorials.
El nou Congrés de cultura catalana es defineix com un projecte de la societat civil per a la societat civil. Aspira a ser una plataforma de trobada, debat i acció que impulsi un lideratge en xarxa, intergeneracional i transversal, amb capacitat de projecció i regeneració.
Se celebra en un moment crític per a la cultura catalana, marcat per l’erosió de la seva presència en espais públics clau, la pèrdua de parlants en sectors joves i les tensions entre les diferents visions del catalanisme contemporani. Així i tot, el Nou Congrés també representa una oportunitat per repensar col·lectivament el paper de la cultura com a eina de transformació i cohesió en un temps de crisi social, ecològica i democràtica.
Cinquanta anys després, el Congrés de Cultura Catalana torna amb l’ambició de ser alguna cosa més que una commemoració. És una crida a l’acció, al pensament col·lectiu, a la renovació de les il·lusions culturals. Si el primer va ser motor de resistència i reconstrucció, el segon busca ser un impuls per imaginar el futur des de la cultura, la llengua i els vincles que donen sentit als Països Catalans.
S’han previst més de 80 actes al llarg del 2025 en diversos territoris, estructurats al voltant de quatre grans eixos temàtics Share on X
