El Mar Mediterrani està vivint un flux continu d’immigrants que arriben d’Àfrica i d’Àsia. Milers i milers de persones que, normalment en embarcacions velles i sobrecarregades, creuen el mar per arribar a Europa. Uns viatgers que, tal com ha sortit als mitjans a les últimes setmanes, no sempre arriben a la seva destinació. Un fet que ha posat aquesta problemàtica en el focus mediàtic, tot i que no és nova. D’on venen aquestes persones? Què els empeny a jugar-se la vida per arribar al vell continent? Quins són els països més receptors d’immigració?
Segons fonts de la Unió Europea, el país d’on va venir més immigració el 2014 va ser Síria amb 123.000 refugiats Sirians a Europa, una xifra que va suposar la meitat de tot el flux migratori que va venir d’Àsia i el nord d’Àfrica. El següent país va ser Afganistan amb 41.000 persones, seguit d’Eritrea amb 37.000 persones, Pakistan amb 22.000 immigrants, Iran amb 21.000 i Nigèria amb 20.000.
Països que reben més immigrants
Pel que fa als països d’arribada d’aquests immigrants, els que més van rebre el 2014 van ser Alemanya, amb 203.000 persones, seguit de Suècia que, tot i ser un país més petit en població, va acollir 81.000 immigrants. França amb 67.000 va ser el tercer país que més immigrants va rebre i Italià el quart amb 62.000. El van seguir Hongria amb 43.000 i Àustria amb 28.000.
Pobresa i violència, les principals causes
Si posem el focus en les causes per les quals aquestes persones van decidir fer aquests viatges tan perillosos, es pot observar com la pobresa i la violència van ser les principals raons. En el cas dels refugiats de Síria, per exemple, la guerra que està vivint el país i la forta incursió de l’Estat Islàmic, que cada cop domina més territori, està forçant a milers i milers de persones a abandonar casa seva per buscar-se un futur millor. Una població que tampoc veu resposta a la crisi dels refugiats en el règim de Bashar al-Àssad.
Afganistan, d’altra banda, és el segon país que més immigració va exportar, tot i ser una regió que fa moltíssims anys que està ocupada per forces estrangeres que tindrien com a objectiu estabilitzar el país.
Raons ben diferents són la dels eritreus, un poble que, pràcticament oblidat per la comunitat internacional, viu en l’extrema pobresa.
A Pakistan són les tensions polítiques i religioses les que podrien causar aquesta allau migratori, ja que, cal recordar, es governa mitjançant la ‘sharia’ o llei islàmica, unes normes politicoreligioses on, per exemple, la blasfèmia és un delicte que es paga amb la mort.
L’Iran i Nigèria tanquen aquest rànquing amb unes xifres molt semblants, encara que les causes són diferents. El primer, es regeix per un règim teocràtic que, tot i que cada cop és més obert, segueix quartant gran part de les llibertats fonamentals. El cas de Nigèria també és religiós, però d’un altre caire. Al país africà, el problema són les tensions entre musulmans i cristians. Dues religions que divideixen el país i que provoquen enfrontaments fins i tot armats. Unes lluites que l’Estat Nigerià tampoc és capaç de controlar, sobretot amb el cas de Boko Haram.
Solucions?
Tant experts com polítics apunten que per solucionar aquesta allau d’immigració, el que s’hauria de fer és treballar a aquells països per tal de millorar la seva situació, abordant el problema, no tant a les mateixes costes europees on arriben, sinó al seu origen. Sobretot per afrontar una crisi humanitària que, d’altra banda, pel nombre de morts que està provocant (gairebé 800 persones al dia), tal com ha declarat el president de Sicília, “es podria considerar tan important com una guerra”.
