Tal com vam indicar en una informació precedent a Converses el retard i la mala gestió per part de la Generalitat estan provocant un creixent desencadenament de rebrots a Catalunya, alhora que s’estén la crítica i la protesta en els municipis del Segrià. L’experiència d’Igualada ha servit de poc, i una vegada més es confina territorialment sense aportar als municipis afectats els recursos necessaris per a una bona gestió. En concret, la capacitat per rastrejar els contactes, que es demana que ho facin les autoritats locals, que no disposen de mitjans, i la manca de policia per ajudar a fer complir les normes de seguretat a l’espai públic.
El Segrià ja ha registrat la primera mort des de finals de l’estat d’alarma i els nous positius en les últimes 24 hores han sumat 46 casos més . A la vegada el tancament per accedir a la ciutat de Lleida provoca un col·lapse continuat que s’afegeix al dany econòmic de la pèrdua d’activitat.
El vicepresident, Pere Aragonés, en una reunió mantinguda amb els alcaldes de la zona, per videoconferència, s’ha compromès a aportar ajuts i mesures d’estímul econòmic. Però, en moltes localitats aquestes declaracions són percebudes amb escepticisme si es considera que la promesa feta pel president Torra pel confinament d’Igualada encara no ha vist ni un sol euro. A aquest retard se n’hi afegeixen altres de més extraordinaris: no haver completat els ajuts pels incendis de les Terres de l’Ebre de l’estiu passat o de la llevantada a l’Alt Maresme i al Baix Empordà. Hi ha un problema d’eficiència molt greu, que encara fa més difícil el futur de l’activitat econòmica dels territoris confinats.
Lleida i el Segrià acaparen l’atenció, però hi ha altres comarques que també han seguit una evolució preocupant i que se situen molt per sobre de l’indicador alemany que assenyala el límit per començar a intervenir de 50 positius acumulats en una setmana per cada 100.000 habitants. Aquestes comarques són l’Alta Ribagorça, Les Garrigues, La Noguera, i el Pla d’Urgell, a més del Segrià, com és lògic. També la Segarra presenta nivells alts, però amb una tendència decreixent des del 25 de maig.
En contrapartida, les comarques del Baix Ebre es troben pràcticament lliures del SARS-Covid-2. Però no acaba aquí la potencial alarma, perquè alguns municipis del Barcelonès i barris de Barcelona, si bé en termes absoluts encara es mantenen lluny de la zona de risc, presenten una tendència preocupant. Concretament, l’Hospitalet és el que ofereix un nombre de positius més elevat i on els contactes s’han multiplicat més ràpidament. En el cas de Barcelona, les tendències més preocupants es donen sobretot a l’Eixample i en menor mesura a Sants-Montjuïc. Si l’evolució es lentifica, com el nombre de casos és reduït, no hi haurà problema, però si continua en progressió, Barcelona es veuria afectada per un factor addicional més, el de l’extensió de la pandèmia. És possible que el període de vacances que començarà a fer-se notar a partir del 15 de juliol i el corresponent abandonament de la ciutat, temperi aquest comportament almenys a les zones de major renda, cas de l’Eixample. És més dubtós que pugui tenir un efecte positiu en barris com Sants-Montjuïc, on els seus habitants tenen més dificultats per fer vacances fora de la ciutat.
Aquesta nova pressió de la Covid-19 s’afegeix al balanç tan negatiu que registra la Generalitat. Segons l’última enquesta del CIS només un 14,5% dels enquestats considera que la situació de Catalunya és bona o molt bona. Aquest mateix concepte s’eleva respectivament fins al 63,2% i 46,4% a Euskadi i Galícia. La valoració del govern de Catalunya en termes de bona o molt bona és de només el 12,8%, per un 55,4% a Euskadi i un 42,5% a Galícia. I la gestió del president Torra és considerada també bona o molt bona pel 13,2 % a Catalunya, el 49,8% a Euskadi i el 45,5% a Galícia. Les diferències són abismals i revelen una crisi profunda, que ara aquests potents rebrots de la Covid-19 encara poden agreujar més.
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
