El terrible foc que provocà la destrucció de l’agulla i dues terceres parts del sostre de la catedral de Notre-Dame a Paris s’ha viscut de mil maneres diferents en el país veí.
El ventall de reaccions, tot i que xocant pels estrangers, no hauria de sorprendre. França és un país extremadament dividit culturalment, i el que fins fa tan sols uns cinquantena d’anys hauria estat un drama nacional ara tan sols ho és per alguns.
Si bé intentar classificar les reaccions implica simplificació, es tracta d’un exercici sociològic interessant per ajudar a comprendre l’arxipèlag en que s‘ha convertit la societat francesa, per reprendre el llenguatge del investigador del IFOP Jérôme Fourquet.
Reacció oficial: llàstima i implicació, però sense els catòlics
Les autoritats franceses reaccionaren ràpidament davant el incendi, i el ministre del interior Laurent Nuñez es desplaçà al quarter general dels bombers davant mateix de la catedral. Posteriorment, tant l’alcaldessa de Paris Anne Hidalgo com els responsables de la regió parisenca i representants de l’estat s’afanyaren a lamentar els fets i col·laborar en tot el possible en la reconstrucció del temple.
En el seu discurs als francesos, emès de forma expressa després del incendi, el president Emmanuel Macron afirmà que reconstruiria Notre-Dame en cinc anys, i feu una crida a no deixar-se portar per l’odi dels que afirmen que el incendi fou probablement provocat. Si bé tots es referiren a la catedral com el principal referent de la cultura francesa, cap tingué un gest envers els catòlics, els únics que empren l’edifici pel fi pel qual els seus constructors l’aixecaren.
Catòlics: pregària i consternació
Monsenyor Michel Aupetit, arquebisbe de Paris, ha fet una crida als catòlics francesos a viure amb especial intensitat la Setmana Santa i ha volgut llançar un missatge d’esperança en la resurrecció de Crist, tot retrobant la unitat nacional en la reconstrucció de Notre-Dame. Aupetit, nomenat fa tan sols un any i mig, s’ha guanyat una sòlida reputació per la seva gestió del incendi.
No obstant, per a molts catòlics el incendi ha estat un veritable signe dels temps actuals, quan la societat francesa es troba més allunyada que mai de les seves arrels cristianes i de tot el que simbolitza Notre-Dame. “Si bé l’edifici serà reconstruït, se salvarà l’ànima de França?” es pregunten.
Les esquerres: menyspreu
Figures provinents dels partís d’esquerres com La França Insubmisa ja han qüestionat els dons per a la reconstrucció de la catedral, jutjant que farien més bé dins del pressupost social de l’estat. A les xarxes socials s’han vist publicacions anarquistes portant el lema “l’única església que il·lumina és l’església que crema”, i varis dirigents nacionals del sindicat d’estudiants UNEF s’han rigut de la “sobre-reacció dels francesos”, a qui acusen “d’estimar massa la identitat francesa” i de “tenir deliris de petits [homes] blancs”.
Islamistes: càstig diví
A Twitter i Facebook, milers de persones varen realitzar publicacions o donar likes a posts que es felicitaven dels fets i afirmaven que el incendi es tracta d’un càstig d’Allah contra “els infidels”, o que cal aprofitar l’ocasió per reconstruir Notre-Dame com mesquita. Aquest article recull algunes de les publicacions més agressives, directament de Twitter.
Reacció general: indiferència
Tot i que cada vegada és més difícil identificar a un grup que contingui a la majoria dels francesos, ha quedat clar que, pel ciutadà mig, ha estat un drama d’unes poques hores. Al matí següent es podien escoltar les mateixes bromes, els mateixos riures, al treball, als carrers, als bars i restaurants. Els fets no han tingut un impacte visible en els hàbits dels francesos, i n’hi ha inclús que ja es lamenten que les noticies tractin tant del tema. Més de 800 anys de història i de fe, evaporats en un instant en l’era de internet.
