Les dades fetes públiques sobre el model de finançament per l’any 2017, permeten observar d’una manera molt concreta quines són les autonomies més beneficiades pel sistema, i les que aporten més del que reben. Naturalment perquè aquesta observació fos completa caldria afegir l’ordre expressat pel seu nivell de renda.
De la taula adjunta es poden extreure conclusions d’interès:
| Coeficient capacitat tributària/recursos rebuts per habitant | ||
| IEB | BBVA | |
| MADRID | 1,425 | 1,41 |
| BALEARS | 1,271 | 1,122 |
| CATALUNYA | 1,211 | 1,209 |
| CANTÀBRIA | 0,864 | 0,916 |
| ARAGÓ | 0,972 | 1,001 |
| LA RIOJA | 0,876 | 0,901 |
| C. VALENCIANA | 1,03 | 1,062 |
| ASTÚRIES | 0,92 | 0,945 |
| MÚRCIA | 0,888 | 0,912 |
| CASTELLA I LLEÓ | 0,861 | 0,879 |
| GALÍCIA | 0,825 | 0,839 |
| CASTELLA LA MANXA | 0,804 | 0,821 |
| ANDALUSIA | 0,823 | 0,828 |
| EXTREMADURA | 0,632 | 0,639 |
| CANÀRIES | 0,437 | 0,382 |
La xifra expressa el coeficient entre la capacitat tributària i els recursos rebuts per habitant. Com més per sobre la unitat se situa, més gran és l’aportació que fa, i com menor és amb relació a 1, major són els recursos que rep. Podem veure com hi ha dues comunitats molt afavorides que són Canàries i Extremadura.
Un segon bloc se situa en relació amb aquelles comunitats que estan per sobre el 0,80, i aquí hi ha el gran bloc format per Múrcia, Galícia, Castella La Manxa i Andalusia.
Després trobem les comunitats intermèdies que no arriben a la unitat, però se situen properes a ella, que són La Rioja, Astúries, Cantàbria i Aragó. En aquest cas, és clarament perceptible, sobretot pel que fa a La Rioja, Cantàbria i Aragó, que són autonomies que tenen una renda clarament superior a la mitjana i que malgrat això són beneficiàries, si bé en el cas de la comunitat aragonesa, depèn de quina sigui la font utilitzada es produeix o no aquest benefici.
Finalment les comunitats aportadores. L’anomalia més gran, es dóna en el País Valencià, perquè la seva renda és inferior a la mitjana espanyola i malgrat això aporta més recursos dels que rep. Balears i Catalunya se situen en una posició semblant, si bé la variabilitat d’acord amb la font té significació en el cas de les illes, perquè aportaria més recursos o menys que Catalunya, segons si el resultat fos el que obtenim amb les xifres de l’Institut d’Economia de Barcelona o les del BBVA. Madrid, evidentment, apareix com a molt destacada, però en aquest cas juga, com ja s’apuntava a l’anterior informació, amb l’efecte capitalitat.
