Un cop més els partits polítics han abordat una qüestió important i, en lloc de cercar, com és en el cas de la ramaderia, respostes positives, l’han utilitzat com a instrument de destrucció de l’adversari.
Una part del periodisme, cada vegada més marcat pel seu alineament polític, ha contribuït a la cerimònia de la confusió. N’és un exemple la columna d’un periodista liberal i moderat, Francesc-Marc Àlvaro, que en la seva columna “En carn viva” després de celebrar que va descobrir el que era la bona carn en un viatge als EUA, considera que les paraules de Garzón han estat assenyades i que la dreta les ha convertit en un delicte de lesa pàtria. La realitat és que ni Garzón ha estat assenyat, des del punt de vista de la realitat ramadera i dels interessos econòmics que són importants, ni el debat plantejat pel PP va més enllà d’un intent d’explotació electoral.
La primera qüestió que cal plantejar és que més que un debat de macro i micro granges, en realitat el que hi ha darrere del que plantejava Garzón és la ramaderia extensiva contra la intensiva. I en aquest punt hi ha un fet que, si no s’aborda d’entrada, es desvirtua tot el que es pugui dir: gràcies a la ramaderia intensiva, les granges, macro o micro, és possible que proteïna d’alta qualitat en termes de la seva assimilació humana, la carn, estigui a hores d’ara a l’abast de pràcticament el 97% del conjunt de la població. Això és possible perquè gràcies a la intensivitat, els costos de producció han anat caient en picat des de mitjans del segle passat. Abans, i no ens queda tan lluny, el pollastre era un luxe, el conill un producte de festa i la carn de vedella inabastable.
Cal recordar que als anys 30, la proteïna animal que ingerien les rendes baixes de Catalunya, que eren les majoritàries, procedia del bacallà, els menuts i la sang combinats amb les lleguminoses. Si es vol tenir només una ramaderia extensiva, s’ha de pensar que el preu dels productes carnis es multiplicarà per molt, com avui en dia és evident per la diferència que preu que hi ha entre un broiler de 8 setmanes i un gratapaller que ha fet la seva vida en llibertat.
Per a Catalunya la ramaderia intensiva és fonamental perquè per condicions naturals, i en menor mesura per un dèficit de polítiques agràries, l’extensiva té un recorregut reduït. En el període gener-juliol la ramaderia catalana va exportar per valor de 2.696,32 milions d’euros, un 4,2% més que l’any anterior. I això gràcies sobretot al porcí, del qual som uns grans exportadors, que va representar 1.738,3 milions d’aquell total, al qual caldria afegir 200,8 milions de l’embotit.
Per fer-nos una idea, les exportacions d’aquest últim producte, quasi tripliquen les de carn de boví. I el porcí és bàsicament intensiu, de granja, gran o petita, però també ho és el boví perquè la carn que es produeix a Catalunya és bàsicament la vedella, com ho és el tercer gran epígraf a molta distància del porcí, l’aviram que va exportar per valor de 67,66 milions.
Si no fos per la ramaderia intensiva, Catalunya seria un país altament deficitari i les nostres exportacions globals serien clarament menors i les importacions molt més grans.
A escala espanyola, cal recordar que, comparat amb la UE, la producció final ramadera és menor que la producció vegetal i és en aquest sentit una excepció entre els grans països. També cal recordar que a escala europea, els censos ramaders han disminuït un 10% en les dues últimes dècades, sobretot en el sector boví.
En el cas espanyol, i aquí hi té un paper important Catalunya, la primera producció càrnia és la de porc, on també encapçalem el rànquing europeu, junt amb el petit mercat avícola. En l’únic àmbit extensiu en el qual la producció ramadera espanyola destaca és en l’oví. També som el tercer productor en ous per a consum, però no ho som en el sector boví i en la llet de vaca, que ocupa el setè lloc.
És evident que la ramaderia intensiva provoca problemes, des del punt de vista ambiental, però aquests problemes no es poden situar al marge de la seva resposta alimentària, econòmica i social, i el que cal és resoldre’ls sota criteris d’economia circular, reduint els residus, millorant la reutilització que té molt terreny per recórrer, o assolir una alimentació que redueixi els gasos d’efecte hivernacle, reduint la càrrega ramadera en territoris on és molt intensa, cas del porcí a Osona, i mesures d’aquest tipus.
La seva naturalesa qüestiona que siguin més fàcils d’aplicar a petites explotacions que a grans. Estem, per tant, davant d’un problema tècnic i econòmic, no ideològic.
També cal dir que hi ha molt terreny a recórrer perquè la ramaderia herbívora pugui aprofitar millor les pastures d’àmbit forestal, que també contribuirien a una millor conservació d’aquest hàbitat si es fan correctament.
Loading ...
