L’enquesta de diumenge 26 de setembre a La Vanguardia permet veure qui són els principals líders en relació amb la seva força política. Aquest fet és molt determinant perquè la valoració global que es fa difumina el lideratge, perquè els seus opositors d’altres forces polítiques davant de lideratges potents tendeixen a castigar-los amb anotacions molt baixes.
D’altra banda té interès veure la representativitat d’aquests líders en representació dels seus propis votants. Des d’aquesta perspectiva, el líder més líder és Carles Puigdemont, que obté una valoració altíssima entre els seus electors, un 8,3, i aconsegueix a més una bona nota de la CUP, 6,4, i d’ERC, 5,2. El que la seva valoració global sigui molt baixa respon al fenomen que apuntàvem abans. Per exemple, el PSC el castiga amb un 0,9, és a dir, no li atorga cap mena de valor.
El segon lideratge potent també sorgeix de JxCat. Es tracta de Laura Borràs i Jordi Sánchez, presidenta del Parlament i secretari general del partit respectivament, que assoleixen un 7,6. També en aquest cas obtenen els aprovats dels altres dos grups independentistes. Si bé en el cas de Laura Borràs són “5” molt pelats, mentre que ERC li atorga un 5,8 i la CUP un 5,6. Queda clar, doncs, que en l’àmbit independentista aquestes figures de JxCat tenen molt pes.
En tercer lloc apareix Oriol Junqueras que assoleix una valoració del 7,2 entre els votants d’ERC i a més és aprovat pràcticament amb un notable per JxCat, 6,9, mentre que la CUP li atorga només un aprovat, pràcticament raspat. Aquí la diferència important és que el que li atorga la millor valoració com a conjunt és l’elevada nota d’En Comú Podem, un 6,6. Es produeix en aquest cas una primera i interessant anomalia. La valoració dels votants d’ECP és molt més alta que la que assoleix Jessica Albiach, que només arriba al 5,7. Sota aquesta lògica és més líder d’aquella formació Junqueras que la seva presidenta parlamentària oficial, la senyora Albiach.
El cinquè lloc és per al president actual de la Generalitat, Pere Aragonès, cosa que constitueix un molt mal símptoma. En primer lloc, perquè els votants d’ERC li atorguen només un 6,4 i això per a un president de la Generalitat de Catalunya és poca cosa. JxCat arriba al 6,2. Podríem dir que Aragonès no desperta cap mena d’entusiasme. Potser respon més al perfil d’un president circumstancial, que a més i fins ara, més enllà de la seva moderació, no ha mostrat unes particulars capacitats. Tampoc és bo que la resta de partits el suspenguin. El PSC només li atorga un 4, i els més generosos amb ERC, ECP, un 4,8. Quasi el mateix que el teòric aliat que l’ha de revalidar al Parlament, la CUP, que només arriba al 4,7.
A partir d’aquí tot decau. Dolors Sabater només assoleix un modest 5,7 entre els votants de la CUP, per tant un lideratge feble. I ningú més la puntua bé. ERC, la que arriba més a prop, només la valora amb un 4,9. Els socialistes no tenen en Salvador Illa un líder clar perquè els seus votants l’aproven però poquet, un 5,7. De fet torna a passar el mateix que amb Junqueras, però més accentuat perquè en aquest cas els votants d’ECP el valoren amb un 6,3 per sobre d’Albiach i per sobre dels mateixos votants socialistes. Illa és millor líder per a ECP que per al mateix PSC. També ERC l’aprova amb un 5,3. Però abans d’aquest, amb notes de 6, apareix Ignacio Garriga, el president del grup de Vox que assoleix un 6 pelat i que, vist el panorama de com puntua cada grup de votants al seu líder, és una nota prou bona perquè supera la d’Illa, Albiach, Sabater i els dos últims de la fila, Fernández del PP, que només assoleix un 5, el mateix valor que li atorguen a Carrizosa de Cs.
El panorama és prou clar. Un fort lideratge dins dels seus electors dels noms de capçalera de JxCat. Un paper destacat de Junqueras. Una modesta posició insòlita pel seu càrrec del president de la Generalitat per a Pere Aragonès. I una feblesa notabilíssima com a caps dels seus respectius electorats de la resta de caps de llista, amb l’excepció de Garriga. Segurament aquesta feblesa explica molt de l’estranya situació política que viu Catalunya amb un independentisme posat al congelador i unes alternatives de vol gallinaci.
Loading ...
