En plena seqüela de la tragèdia de València, amb molts fronts oberts i promeses de reconstrucció que, un cop analitzades, aporten poc diner directe i subvencionat a les economies familiars i empresarials afectades, quin és l’escenari electoral?
Les últimes enquestes assenyalen una clara pèrdua de la majoria governamental de Sánchez. L’última enquesta pública, feta l’11 de novembre per Amalgama Métrica i publicada per El Español, dona 155 escons al PP i 36 a Vox. La suma d’aquestes dues opcions registra una clara majoria absoluta, i evidencia la pèrdua de capacitat de formar govern per part de Sánchez, que assoliria una cota per sota del 30% dels vots.
Aquest resultat és un denominador comú en totes les enquestes, mentre que Sumar se situaria per sota del 10%. En aquest cas, l’enquesta li dona només 9 diputats, fet que pot indicar una infravaloració. Tot i això, sí que és evident una pèrdua important de presència al Congrés.
Les altres enquestes són anteriors a aquesta data i, per tant, no recullen l’efecte de la catàstrofe valenciana. Una enquesta de GAD3, empresa reconeguda per l’encert en les previsions, li atorga 147 diputats al PP i 40 a Vox, amb una majoria total de 187 escons, superant el llindar de 176. Una altra enquesta de DYM dona a aquest agregat de Vox i PP el mateix resultat, si bé amb una distribució interna diferent. En tot cas, considerant els grans agregats, queda clar que PSOE i Sumar queden lluny dels escons actuals i, evidentment, no poden reeditar la coalició actual perquè no sumen els escons necessaris, mentre que Vox i el PP assoleixen una majoria que supera còmodament el llindar dels 176 escons.
Per tant, Sánchez sap perfectament que, a hores d’ara, està derrotat a les urnes, i a més de manera clara; però, és clar, ara no hi ha eleccions.
És aviat per valorar la incidència del fet valencià, però ja es pot extreure alguna primera conclusió. Una enquesta recent, feta només a la Comunitat Valenciana per Demoscopia Servicios sobre unes hipotètiques eleccions autonòmiques, atorga la victòria al PP, tot i que amb una lleugera disminució, amb 37 escons, seguit del PSOE amb 28, que no aconsegueix capgirar la situació; Compromís en tindria 15 i Vox, 14. També destaca l’aparició de Se Acabó la Fiesta amb 5 escons.
Donat que la majoria està en 50 diputats, PSOE i Compromís queden lluny de poder governar amb els seus 43 escons. A menys que es produís un trencament del PP amb altres forces polítiques, sembla clar que la tragèdia, tot i perjudicar els populars, no afavoreix de manera substancial l’oposició. Més aviat, la percepció provisional és que aquesta situació afavoreix les formacions més radicals de dreta, com Vox, i això explicaria el resultat d’Alvise. Amb tot, les conseqüències d’una catàstrofe tan gran encara s’han de sedimentar, i aquests resultats i aquesta interpretació només tenen, per ara, un valor provisional.
Tot plegat explica que el pròxim Congrés del PSOE, que tindrà lloc el 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre a Sevilla, proposi la modificació de la Constitució espanyola per elevar a drets constitucionals l’avortament i el matrimoni homosexual. Amb això, es vol obrir un camí de “guerra cultural” i tornar al passat, quan es redactaven constitucions de partit en lloc de buscar consensos, com es va aconseguir amb la Constitució de 1978.
En definitiva, es tracta de jugar a fons la carta de la polarització amb l’esperança de capgirar els resultats adversos o almenys influir-hi.