Estiu, suma de catàstrofes climàtiques, guerra sense fi a Ucraïna i sensació de carpe diem per a tots aquells ciutadans que s’ho han pogut permetre. Abans dels anunciats idus de tardor, la primera ministra finlandesa, Sanna Marin , és una font incessant d’alegria, com ella mateixa proclama en les últimes declaracions per defensar-se dels successius escàndols, no tant per conductes inadequades per part de la primera responsable de l’estat, com per la irresponsabilitat amb què exerceix el càrrec. Marín, protegida per la cort de palmers i palmeres que aclamen tot el que digui i faci, acaba de recórrer per justificar els seus successius escàndols a dos arguments fonamentals a l’imperi de l’emotivisme sota el qual vivim; el de llagrimeta, és a dir, exercir el paper de víctima i l’apel·lació “alegria de viure”.
Recordem, aquesta jove i recent ministra ja va tenir el seu primer baptisme de foc l’any 2020, el de la pandèmia, després de posar a la portada d’una revista finlandesa, fent servir un blazer sense brusa, a pèl. Algo així, però més coberta, com ara la versió puritana de mostrar pectorals. Potser era una forma patriòtica i d’apoderament feminista de dir-li al rus “t’assabentaràs”. No tothom va comprendre la seva intenció i els masclistes de sempre van carregar per considerar que un cert decorum en el vestir és condició per representar el país; per exemple, portar camisa sota l’americana.
Però el fet més espectacular i recent són les imatges d’una festa privada publicades a Instagram per uns dels assistents que pertany al grup de whatsapp personal de la ministra, Instagram. En un suposat compte privat d’un dels amics de la primera ministra, se la veu a ella i a cinc persones més ballar i cantar en uns termes que alguns periodistes qualifiquen de “sensuals” durant una reunió privada, que ella mateixa va denominar com una “festa salvatge”, on segons les imatges no hi van faltar els rebrots. Les crítiques van ploure i la defensa en aquesta ocasió va venir per la banda que no havia consumit drogues, només alcohol, que com tothom sap, i especialment els finlandesos, no és una droga sinó un reforçant de l’alegria. Tot això precedit de declaracions sobre el dret a viure la seva vida privada i que és una jove normal amb dret a divertir-se, i per això quan surt de festa, que és sovint, es deixa el mòbil oficial a casa, no fos cas que una urgència li desgraciï la nit. Realment, aquest fet demostra que això de l’amenaça russa o és un mite, o la responsabilitat no és el més fort de la primera ministra.
I per si això fos poc, Marin va anar, com ha fet altres vegades, a un festival de rock. La primera espurna va saltar perquè va aparèixer fotografiada amb una jaqueta de cuir negre i uns pantalons texans molt curts que, una vegada més, alguns desaprensius van considerar inadequats, però, això sí, la van recompensar fent la volta al món. També és una forma de guanyar notorietat per a un país petit com Finlàndia.
I del concert de rock se’n va anar amb el grup d’amics a Kesäranta, la residència oficial del cap de govern, i allà, segons les seves pròpies paraules van seguir la festa. «Vam fer una sauna, vam anar a nedar, vam estar al jardí, però no vam entrar a l’edifici principal, només es van utilitzar els lavabos de la planta baixa dels convidats, sense que tot això, segons Marin representés cap amenaça per a la seguretat, la qual cosa sempre tranquil·litza, sobretot als finlandesos i als aliats de l’OTAN, en saber que entre els amics de les festes no hi ha cap infiltrat de la intel·ligència russa. Encara que sí que han de proliferar els irresponsables, perquè una vegada més la part més escabrosa dels fets s’han filtrat, en aquest cas a la xarxa Tik ToK: la imatge viralitzada a les plataformes socials, ens ofereixen unes excel·lents imatges lèsbiques, en què apareixen dues dones joves en topless o amb el tors nu, tapant els seus pits amb les mans i fent-se un petó mentre sostenen un rètol que diu “Finlàndia”; el fons blau d’aquesta fotografia va ser relacionat amb el lloc que utilitza Marin per fer les conferències de premsa oficials. Marin s’ha tornat a excusar per les imatges, no per les celebracions prèvies que preparen aquest tipus d’efusions.
Una pregunta del milió és com, amb tanta celebració nocturna i tant donar-li, no a la “droga”, però sí a l’alcohol, un està en perfectes condicions per estudiar, debatre i decidir l’endemà. És clar que, com defensen el cor de les seves defensores, el que passa és que hi ha molt envejós de la seva alegria de viure… a costa del pressupost públic, hi haurien d’afegir.
Ara, com a últim recurs Sanna Marin ha aparegut davant els mitjans de comunicació vestida de dol rigorós, amb vestit tancat fins al coll i gest plorós per descobrir-nos que és un “ésser humà que de vegades desitja l’alegria, la llum i el plaer en mig d’aquests foscos núvols ”. Vist el que hem vist, ens temem molt que la primera ministra, que ha portat Finlàndia a l’OTAN, confon la seva missió amb un treball d’oficina, en el millor dels casos, amb dret, això sí, al gaudi privat de béns públics. Un mal assumpte al flac nord de l’Aliança Atlàntica.
Per entendre’ns, posi Ayuso al seu lloc i imagini els comentaris dels que avui defensen la progre Sanna.
Amb tanta festa, tanta noia en pla TiK Tok i altres, i el dret a divertir-se, el que tampoc queda gens clar és on para al seu marit i la seva filla de poca edat, perquè Sanna no només té la dura tasca de dirigir un país que té la frontera més gran d’Europa amb l’ogre rus, sinó que és esposa de l’exfutbolista Markus Räikkönen des del 2020, si bé feia anys que vivien junts i tenen una filla de quatre anys anomenada Emma Amalia. Cal veure com estén el temps la primera ministra.
PD. Cal felicitar els assessors en l’estilisme de Sanna, des dels shorts curts i cuir sobre pell, al dol rigorós, segons requereixi l’acció.
