La prohibició de publicar enquestes l’última setmana de les eleccions limita el coneixement d’última hora. Per tant, només es pot realitzar la previsió a partir de la seqüència de les diverses enquestes dutes a terme. Hi ha, però, l’excepció de les denominades “andorranes” que és el tràking que publica El Periódico d’Andorra i que substitueixen els partits en la referència espanyola per diverses hortalisses fàcilment identificables.
De tot plegat en podem deduir que la hipòtesi principal és que el PSOE serà primer, però farà un mal resultat en relació a les anteriors eleccions, situant-se en un màxim de 120 escons i una xifra més probable de 118. Cinc menys, per tant, dels que disposa en l’actualitat. Serà un fracàs i afebliment de Sánchez. Si supera els 123, la qualificació serà la contrària i el president socialista, malgrat totes les dificultats, podrà apuntar-se un èxit. La seva tendència sembla estabilitzada. L’error sobre aquests resultats i tots els altres es pot situar en el +/- 2-2,5%. Naturalment, com les circumscripcions espanyoles són múltiples i diverses, aquest marge d’error no ajuda a identificar com es poden moure els escons en cadascuna d’elles.
El PP se situa per sota dels 90 escons, però la seva tendència és a l’alça i, per tant, podria superar més o menys clarament aquella xifra, però sense assolir més de 98 escons. La diferència de 10 escons en el seu ventall de resultat que hi pot haver es juga en aquestes últimes 48 hores, i segurament ho fa en relació a Vox, perquè si bé és cert que Vox mossega molt a Cs també, ho és que en el repartiment d’escons danya al PP.
Sembla confirmat que Vox assoliria la tercera posició i superaria més o menys rotundament els 50 escons, però també es pot situar per sota d’aquesta xifra; menys de 50. La seva tendència està estabilitzada.
Les enquestes fetes assenyalen que UP es mou entre els 34 i 38 escons amb força claredat. Malgrat que la tendència és a l’alça, no sembla que superi aquella xifra màxima.
Les previsions demoscòpiques assenyalen la destrucció de Cs que es podria quedar amb 14 escons, però fins i tot podria arribar a descendir fins als 10. L’escenari fa possible que quedi com a sisena força parlamentària, per darrere d’ERC. La seva línia inflamada i alhora erràtica l’haurà destruït electoralment tant a Espanya com, segons les previsions, a Catalunya. Un doble desencert que realment és difícil d’assolir.
Más País continua movent-se entre 2 i 4 escons, si és que en moviments d’última hora no enforteixen a socialistes o a UP i encara el deixen més reduït. De totes maneres, cal considerar que aquests escons sorgeixen sobretot dels seus pactes amb altres forces, com el cas de Compromís a València. De fet, Más País pot quedar com una petita força radicada només a la capital d’Espanya.
Pel que fa als partits independentistes, ERC sembla que declinaria lleugerament i obtindria 13 o 14 escons, per tant 1 o 2 per sota la xifra actual, mentre que JxCat es mantindria o en perdria 1. Si aquest fos el resultat, aquest bloc independentista veuria minvada la seva presència al Congrés en situar-se entre els 20 i 21 diputats, en lloc dels 22 actuals.
La CUP és el gran enigma de les previsions electorals. Diverses enquestes li arriben a donar fins a 4 escons. És difícil fer una previsió a partir de les dades disponibles. En tot cas, políticament la dimensió de la seva irrupció té un impacte considerable perquè si és important, vindria a legitimar els aldarulls.
