Quin és l’objectiu de la Unió Europea en la guerra d’Ucraïna?

Aquesta pregunta és fonamental, no ha aflorat, ni està present en els debats de la Comissió i dels caps de govern. És una actitud molt perillosa perquè sense un objectiu clar els errors es poden acumular. D’altra banda, tenir una finalitat clara significa adequar els mitjans necessaris per aconseguir-la, mentre que si tot és boirós la conseqüència pot ser una futura desarticulació i disgregació de la UE. Fins ara cada, vegada que es reuneixen només parlen de més sancions i més enviament d’armes a Ucraïna. Quina és la finalitat?:

  1. Es tracta de construir la pau a curt termini i contribuir a la reconstrucció del país? Els mitjans per assolir-ho no es veuen per cap banda.
  2. Impedir noves accions bèl·liques de Rússia a tercers països? Caldria prèviament constatar que aquesta possibilitat és real per a una economia que és poc més gran que l’espanyola i un exèrcit que demostra unes capacitats molt limitades.
  3.  Es tracta de superar el conflicte i obrir una època de pau i col·laboració amb Rússia? És evident que aquesta seria la solució desitjable a llarg termini perquè seria beneficiosa per a les persones i els països. Però també és evident que la russofòbia i la putinifòbia que han desencadenat els governs i els seus aparells informatius caminen en direcció contrària.
  4. Es pretén castigar a Putin i a Rússia? Sotmetre-la a una continuada guerra de desgast utilitzant com a carn de canó els ucraïnesos? Clarament, aquesta és l’estratègia dels EUA. El problema és que és suïcida econòmicament per a Europa i la garantia més sòlida de provocar una recessió econòmica.
  5. Es tracta d’emmotllar-se al model de pau, domini i seguretat que li interessa als EUA? Sense declarar-nos enemics d’aquesta possibilitat, el que sí que cal fer amb urgència és veure si s’articula harmònicament amb els interessos europeus i refusar tot allò que no ho faci.
  6. Està disposada la UE a accentuar la crisi econòmica i a dependre encara més dels EUA? És a dir, eliminar la dependència energètica de Rússia i substituir-la per la dependència energètica, militar, econòmica i geopolítica dels EUA.
  7. Es considera avantatjós una Rússia derrotada, ferida com a final de la història? En aquest cas és imperatiu recordar l’experiència europea de la derrota alemanya a la I Guerra Mundial i com es va acabar la república de Weimar. També es pot comparar aquella dinàmica amb la situada als antípodes després de la II Guerra Mundial amb el pla Marshall per ajudar els vençuts a refer-se i que va comportar la instauració de sòlids règims democràtics a Itàlia i Alemanya.
  8. Volem una Rússia asiàtica lliurada en mans de la Xina i que acabi situant la frontera de Pequín a l’actual llindar rus o cerquem una Rússia europeïtzada en la qual hi hagi un intercanvi, i no una imposició, dels respectius sistemes de valors i cultures?

Aquests vuit punts assenyalen un perímetre de respostes que és necessari abordar i que farien bé els governs i la Comissió de respondre. Perquè si no sembla que tota l’estratègia europea consisteixi en la pràctica de “llenya al mono”. Mentrestant, algunes veus lliures s’aixequen en el context internacional que posen en relleu que la idea d’aïllar a Rússia és una entelèquia. No es tracta ja només de la vintena llarga de països africans que mantenen una posició internacional alineada amb el Kremlin, sinó les veus d’Amèrica Llatina.

L’última la d’un ídol de la progressia del nostre país, l’expresident Lula, que considera que Zelenski és també culpable de la guerra com ho és Putin. “Putin no havia d’envair Ucraïna, però no és l’únic culpable”. “A les guerres no hi ha mai un sol culpable”. “Zelenski té tantes responsabilitats en aquesta guerra com Putin. (…) volia una guerra”. Lula lamenta que no s’exhaurissin les possibilitats de diàleg especialment per part de Biden, que podia haver negociat durant 10, 15, 20 dies a la cerca d’una solució.

També el Papa en unes declaracions al Corriere della Sera va assenyalar que “els lladrucs de l’OTAN a les portes de Rússia” potser van portar al president rus a reaccionar malament i desencadenar un conflicte. “Una ira que no sé dir si va ser provocada, però facilitada potser sí”.

És evident que fins a l’allau mediàtica i política, l’orientació informativa que impera a Occident es va percebent amb claredat que hi ha actituds destacades que no veuen gens clara la línia que segueixen la UE i els EUA perquè consisteix a inflar la guerra i limitar en primera instància a Europa fent-nos entrar en una crisi econòmica de dimensions desconegudes.

En el cas Pegasus, Sánchez té credibilitat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú