El 18 de juliol va ser una data fatídica per a l’història d’Espanya. L’inici d’una Guerra Civil sagnant, que no va trobar, fins a la transició del 1978, la superació dels traumes i enfrontaments que havia provocat. En aquest sentit no és una mala notícia que aquest 18 de juliol, el diumenge passat, hagi transcorregut pràcticament sense cap referència a l’efemèride en els mitjans de comunicació. Per a uns pots haver estat una actitud volguda, però per molts altres és, senzillament, un fet superat que no forma part de la seva memòria personal. I això és bo pel que té de superació d’una tràgica divisió històrica.
És clar que sempre queden brètols, per exemple, un grup desconegut anomenant “acció per la independència”, que ha sabotejat i ha destruït l’interior de la capella dedicada als requetès de la muntanya de Montserrat. Aquesta acció, que no es pot qualificar d’altra manera que de bretolada, demostra que hi ha, i sempre hi seran, minories disposades a exercir les seves idees a través de la violència i l’agressió. Però, són excepció, i la normalitat ha estat la característica dels 85 anys que fa que es va iniciar la Guerra Civil.
En aquest sentit encara resulta més estrany que el govern espanyol, i això ja no és una minoria, vulgui reiterar el conflicte amb una nova versió de la llei de la memòria històrica,que només fa que remoure fets perfectament integrats en l’imaginari comú d’acord amb les personals opinions de cadascú, però que no constitueixen un motiu col·lectiu de diferència i enfrontament. En realitat el text de l’avantprojecte de llei de memòria històrica, encara accentua més la idea que aquella part que va ser derrotada a la guerra a través dels seus néts i besnéts intenta convertir-se en guanyadora, ressuscitant així l’actualitat del conflicte. És un greu error.
Cal recordar el passat per a bé i per a mal, però per extreure d’ell experiències i pràctiques que ens uneixin i no que ens enfrontin. Share on X
Loading ...
