D’acord amb l’ElectoPanel,el Partit Socialista guanyaria les eleccions europees si bé amb un estret marge perquè assoliria els 14 diputats, mentre que el PP n’obtindria 12. Just darrera de la coalició Progressites per Europa, bàsicament Cs, assoliria 11 escons i Vox 8, que es convertiria en la tercera força atès que Unidas Podemos veuria limitat el seu resultat a 6 diputats, un menys que en l’anterior ElectoPanel.
Aquesta pèrdua de Podemos i les seves aliances, inclosa Catalunya Podem, es convertiria en un guany pel PACMA que passaria d’1 a 2 diputats. Aquest resultat de Podemos significa que els llocs de sortida seran molt escassos i això explica les pugnes internes que s’han produït, i el fet que Gerardo Pizzarello s’hagi traslladat de la llista europea a la de les eleccions generals per assegurar-se l’acta de diputat. Ahora Repúblicas, la coalició formada per ERC, Bildu i BNG, obtindria 3 escons, mentre que l’aliança entre el PNB i el PDECAT quedaria limitada a 2.
Cal advertir, però, que aquesta avaluació parteix d’una dada que avui està a l’aire, que és que els nacionalistes bascos concorrin conjuntament amb els postconvergents, aliança avui pendent donada la reticència del PNB a participar en una llista encapçalada per Puigdemont a qui consideren a les antípodes de la seva estratègia política.
Per últim, la formació valencianista Compromís junt amb altres grups menors d’Aragó i Balears aconseguiria un escó.
El fet inèdit que les europees es vegin precedides poques setmanes abans per unes generals altera substancialment el valor de les enquestes, donat que el resultat d’aquestes últimes poden fer modular el vot al Parlament de la Unió. Modificació sempre afavorida perquè és una elecció que no determina la formació de cap govern, i això facilita el vot de refús, protesta i també tot aquell que no es guia per criteris d’utilitat.
