En nombrosos països europeus, com el nostre, la sort de les minories cristianes d’Orient Mitjà està totalment absent de l’agenda social i política. En d’altres països, com França, és un tema absurdament polèmic per la polarització que suscita entre les dretes i les esquerres.
Com afirma a Le Figaro el politòleg francès d’origen armeni especialitzat en el Caucas i l’Orient Mitjà Tigrane Yegavian, “els cristians d’Orient tenen la desgràcia de ser cristians”. Un credo que no està precisament de moda al món occidental, i que no és capaç de commoure al gran públic.
Yegavian explica que durant segles, els cristians d’Orient Mitjà havien rebut la protecció de les potències occidentals. La mateixa França havia evitat al segle XIX importants massacres de cristians a Síria. Amb la independència definitiva dels països àrabs, i havent sigut tractats tradicionalment com una categoria de segona, els cristians de la regió intentaren esdevenir ciutadans de ple dret, al mateix nivell que els seus compatriotes musulmans.
No obstant, la seva integració plena a les societats àrabs del segle XX nou fou possible a causa de l’onada islamista que portava temps coent-se a foc lent, i que desencadenà en darrer terme a la terrible violència de grups com Al-Qaeda i Estat Islàmic, decidits a esborrar d’una vegada per totes les minories cristianes d’Orient Mitjà, una terra que paradoxalment era cristiana des de ben abans d’haver estat conquerida per les armes dels seguidors de Mahoma.
Segons Yegavian, el context actual pels cristians d’Orient Mitjà és extremadament crític. Després d’haver patit un èxode massiu (per exemple, a Síria, del milió i mig de cristians que hi habitaven al 2010 en queden tan sols uns 400.000), necessiten més que mai trobar el seu lloc al sí de les societats àrabs.
No es tracta simplement de fer un favor a aquesta minoria cada cop menys nombrosa, sinó que com afirma Yegavian, els cristians d’Orient Mitjà juguen un paper únic i fonamental en les societats de la regió com a pont entre les diferents comunitats.
Efectivament, l’impacte social de les comunitats cristianes, així com la seva natural obertura al pròxim, resulten clau en àmbits com l’educació o l’atenció mèdica.
Els cristians d’Orient resulten doncs dependents de l’ajuda de les esglésies occidentals, no tant ja per la seva seguretat sinó per poder mantenir les missions socials cohesionadores al sí de països permanentment amenaçats d’esfondrament.
Però alhora, Occident és font de rebuig per a molts cristians d’Orient Mitjà, explica Yegavian. La majoria són ortodoxos, i veuen amb desconfiança l’Església Catòlica i les polítiques europees i nord-americanes, desconnectades segons ells de les realitats regionals.
Yegavian cita per exemple les sancions econòmiques, que han afectat particularment el que queda de les elits cristianes d’Orient Mitjà. Aquestes contribueixen a accelerar encara més la fuga de cervells de la regió.
La intelligentsia cristiana, amb molt pes intel·lectual en països com Egipte, Síria o l’Iraq, es troba actualment en plena diàspora, i ara mateix res fa pensar que el jovent que segueix marxant massivament dels seus països d’origen tingui bones perspectives per a retornar-hi un dia.
Loading ...
