La sobtada però curta malaltia de Donal Trump ha posicionat breument Mike Pence, actual vicepresident i de nou vicepresidenciable, en el punt de mira dels mitjans.
Pence, relegat permanentment per l’omnipresència de Donald Trump a un segon pla, s’ha trobat de sobte amb la responsabilitat de dirigir la campanya per la reelecció del tàndem Republicà.
Tan bon punt testat negatiu de Covid-19, Pence es llançà a l’assalt sense reserves, multiplicant els mítings i les trobades amb seguidors.
La posició d’aquest veterà polític no és gens fàcil, ja que ha de procurar no fer ombra a un president que no porta bé el haver de compartir el paper de protagonista.
Qui és però Michael Richard Pence, el polític que ha aconseguit el que semblava impossible – mantenir la confiança de Donald Trump durant més de quatre anys?
Com succeeix sovint en el sistema polític nord-americà, el tàndem Trump-Pence es constituí per raons d’equilibri polític. Donald Trump es fixà en Pence, llavors governador de l’estat d’Indiana i pràcticament un desconegut a nivell nacional, per mantenir la confiança de l’electorat Republicà tradicional.
Antic comentarista a una ràdio conservadora, Pence es definia a les seves intervencions com “cristià, conservador i republicà, per aquest ordre”.
Proper a l’ala dura del Partit Republicà durant la dècada dels 2000, el Tea Party, Pence tenia en el seu historial un primer punt fort: el de mantenir la confiança dels conservadors religiosos, d’entrada dubtosos de la moralitat del milionari de Nova York.
Divorciat dues vegades i protagonista de tot tipus de polèmiques i escàndols, Trump no tenia gran cosa del model d’home que els conservadors nord-americans volien projectar.
Pence encarnà el contrast amb Trump: treballador, devot i discret. I el més important, moralment impecable. Share on X
Nascut i educat als suburbis de Columbus (Indiana), el seu pare dirigia una petita cadena de botigues d’alimentació. La seva mare educà els sis fills de la parella. Demòcrates i fervents catòlics, els Pence freqüentaven l’església local, on Mike i els seus germans cante ven a la coral.
No obstant, ja a la universitat, Mike s’allunyà de les tradicions familiars. Es convertí al protestantisme evangèlic i es feu Republicà en la línia de Donald Reagan: conservador en aspectes socials, liberal per l’economia. Graduat en dret, exercí d’advocat i llançà el seu programa de ràdio, The Mike Pence Show.
A l’inici de la seva carrera política, Pence fou escollit diversos cops al Congrés, i esdevingué governador d’Indiana al 2013. Discret però ambiciós, Pence emergí com un excel·lent candidat per formar tàndem presidencial amb Donald Trump a les eleccions del 2016.
Un cop a la Casa Blanca, Pence demostrà una notable capacitat d’adaptació.
L’entorn de Trump se’n reia una mica d’aquest home del Midwest que recita la Bíblia en veu alta i dóna un toc rústic a l’elitista Washington.
Però per sobre de tot, Pence sabé fer-se útil. Amb el temps ha esdevingut un pilar d’estabilitat en l’equip executiu de Trump. Millor encara, Pence ha demostrat una lleialtat a prova de tot.
Al costat de Trump, Mike Pence exerceix una diversitat de missions. Per començar, actua com vincle entre els Republicans tradicionals, desorientats i un tant desemparats, i l’equip del president. D’altra banda, com el recent debat amb la Demòcrata Kamala Harris, tàndem de Joe Biden, ha demostrat, Pence manté un to cordial. En certa manera, Pence ha adoptat el paper del “poli bo” al costat d’un president irascible i tempestuós.
Durant la crisi de la Covid-19, i davant la manca de rumb de Trump, és Pence un altre cop qui ofereix la cara seriosa de l’Administració. El vicepresident planifica i segueix la implementació de les mesures. Entre les seves tasques, la de telefonar personalment els governadors als que Trump rebutja escoltar per telèfon. Tot plegat, sense deixar mai de lloar l’acció del comandant suprem.
Pence ha aconseguit mantenir la confiança de Trump al llarg de quatre anys. No és estrany doncs que sigui ell qui acompanyi Trump de nou. Malgrat les pressions perquè nomenés una dona com Nikki Haley co-candidata per a contrarestar l’efecte Kamala Harris.