Què és ser un bon ciutadà per als catalans?

La resposta que podem obtenir a partir de les dades de l’enquesta del CEO del mes de novembre no és del tot afalagadora, perquè deixa molt espai a les ombres.

Per exemple, només el 51% considera que cal obeir les lleis. És una xifra molt baixa i identifica un problema de fons que pot tenir múltiples ramificacions. Segurament des de la perspectiva de l’independentisme, sobretot del més radicalitzat, li semblarà que és el resultat de la seva oposició a l’estat, però el problema de generar una cultura d’aquesta mena és que no té límits, perquè el que introdueix és la subjectivitat més absoluta a l’hora d’obeir la legislació de la qual ens dotem.

És contemplar el fet de fer cas només de la norma que ens resulta convenient, sigui per les raons que sigui. És perillós, més en un país que té una llarga trajectòria de rauxes, de desobediència col·lectiva, que li han fet molt de mal al llarg de la història.

Aquella dada cal posar-la en relació amb una altra que constata també feblesa cívica: només el 44,5% afirma que és necessari vigilar i seguir de prop les actuacions del govern. Una societat no té una democràcia vigorosa perquè alguns polítics repeteixen fins a l’esgotament el seu nom, sinó perquè té una àmplia majoria de població que forja el seu criteri, no a través de quatre frases de tertulians, sinó per un seguiment atent de les actuacions dels governs i parlaments. Quan això no es dóna, la polarització entre els incondicionals absoluts, i els contraris “peti qui peti”, està garantida, perquè no es dialoga sobre fets concrets, sinó sobre bàndols.

Millor queda una altra característica bàsica per a una societat democràtica, la d’intentar entendre les opinions diferents de les pròpies. En aquest cas, fins al 67% respon afirmativament, per tant només una minoria, no petita però minoria, no comparteix aquest decisiu punt de vista. En aquest cas, el problema és més d’ordre pràctic, perquè aquesta majoria capaç d’entendre aquells que discrepen de la seva visió, no s’està fent present a la vida pública.

Crida també l’atenció que el 61% consideri que el govern ha d’ajudar la gent que viu pitjor. No és una magnitud gaire gran si es considera que l’atmosfera pública de Catalunya va plena de “solidaritat”, a vegades certa i en altres purament formal, però que el 40% no cregui en la prioritat governamental d’ajudar els més necessitats, indubtablement no és un bon resultat.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Crec que aquest anàlisi està contundentment esbiaixat. Si ens mirem el CEO, en relació al % de respostes a la pregunta d’obeir sempre les lleis i normes, gairebé un 81% dels ciutadans donen una resposta de 5, 6 o 7 sobre una escala de 7. Per contra, un 18% dona una valoració d’1, 2 o 3 sobre 7. Una majoria de ciutadans, per tant, estan a favor d’obeir les lleis i normes.

    En quant a la qüestió de “Vigilar i seguir de prop les accions del govern”, un 80% dona una resposta de 5, 6 o 7 sobre escala de 7. Per tant, la ciutadania ho considera necessari.

    Finalment, en relació al parer de que el govern ha d’ajudar a la gent que viu pitjor, el 91.5% dels enquestats dona una resposta de 5, 6 o 7 sobre escala de 7. Per tant, la ciutadania ho considera molt necessari.

    Rigor Srs!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.