Quatre genis per una cançó immortal

Hi ha unes poques cançons que romanen a l’Olimp de la Cançó: són aquelles que encara que passin els anys, no envelleixen i són escoltades per generacions diferents i apreciades en tota la seva bellesa per persones de diferents països i cultures. Una d’elles és sens dubte: “Lluna de mel”, una bellíssima cançó de l’any 1959, és a dir que ja té 60 anyets, i per això cal celebrar el seu “aniversari” com es mereix.

La cançó .- Es va compondre per la banda sonora d’un pel·lícula anglesa.
Després, en la versió de Glòria Lasso es va convertir en un èxit de vendes. Posteriorment, va ser utilitzada per José Luis Garci en la seva pel·lícula: “Assignatura Pendent” i ha estat versionada per molts cantants al llarg d’aquests seixanta anys, com Paloma San Basilio.

L’intèrpret.- Es diu Gloria Lasso. Nascuda a Barcelona (Vilafranca del Penedès) va ser una cantant universalment reconeguda, encara que molt menys a Espanya (sol passar) i la seva activitat musical va venir propiciada per una veu meravellosa, dolça i harmoniosa, que li sortia gairebé sense aparent esforç. Reconeguda i admirada sobretot a França i Mèxic, va actuar en molts països i davant altíssims dignataris de tot el món.

La lletra.- La lletra és de Rafael de Penagos. Va ser un artista polifacètic: pintor, poeta, il·lustrador … . Tenia una de les veus més meravelloses que hi ha hagut a Espanya, però no perquè cantés, sinó simplement en parlar. Els seus recitals de poesia són incomparables.
El més curiós, és que, com amb l’art no se sol viure molt bé, Rafael de Penagos es va dedicar al doblatge de pel·lícules, posant la seva increïble veu a múltiples personatges.

La música
.- La música des de MikisTheodorakis. Aquest és un compositor grec, autor de moltes bandes sonores, algunes tan sublims com:
Zorba el Grec o Z (de Costa-Graves) i d’algun ballet com “Els Amants de Terol”.

I falta l’últim geni: Franck Pourcel. Aquest és un músic molt especial, perquè la seva grandíssima virtut són els arranjaments musicals. Era capaç de, partint d’una tonada més o menys “resultona”, aconseguir una simfonia, i si a sobre la música és extraordinària, li quedava la Novena de Beethoven; això va fer amb la música de Theodorakis a “Lluna de Mel”. Sembla que aquest no va quedar molt content amb el resultat final, ja que volia més instruments grecs en la cançó, i Pourcel els va retallar, segurament tenia raó.

La unió d’aquests quatre genis va donar com a resultat “Lluna de mel” una cançó que parla d’amor (com no!), de llum, de sol, d’aigua, de vida … . Amb una lletra meravellosa, amb una música excepcional, amb una orquestració única i amb una intèrpret sensacional. Escoltin-la i gaudeixin.

Autor: Alejandro Pérez

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.