Quan el govern és el principal impulsor de la vaga

La vaga general ha estat decretada per un sindicat molt minoritari, la CSC, que té menys de l’1% dels representants electes sindicals. Això ja dibuixa bé la seva capacitat de mobilització. D’altra banda ni CCOO, ni UGT, ni USO donen suport a aquesta iniciativa perquè creuen que és perjudicial utilitzar un dels principals instruments que tenen els treballadors per a la seva defensa, la vaga, per a una finalitat política.

Malgrat aquesta baixa representació de la classe treballadora, la vaga pot tenir un seguiment d’una certa importància. Les marxes que ocupen els principals accessos de la ciutat impedeixen la circulació de tot tipus de vehicles, i per tant fan difícil o inviable el treball. Els incendis i agressions d’aquests dies han creat un cert estat de temor en la ciutadania que pot influenciar, si bé la veritat és que, la pràctica totalitat de comerços han obert les seves portes al matí.

Algunes empreses com SEAT han establert la suspensió de la producció perquè pensen que no els hi arribaran els proveïments. De fet, l’automòbil i les empreses que treballen just in time no poden produir si la circulació dels materials necessaris no està garantida.

Però l’element determinant per facilitar la vaga, l’agent principal que la promou és la pròpia Generalitat. És una anomalia que el govern d’un país democràtic castigui l’economia del propi país d’aquesta manera, però és un fet evident que ja s’havia produït en les anteriors convocatòries de vaga general. El mecanisme és molt simple, es tracta d’aprofitar que hi ha formalment declarada una vaga per decretar uns serveis mínims, molt mínims per al transport. De només un 50% en hora punta, i del ¡25%! a la resta del dia. Naturalment, si en aquest cas la Generalitat no hagués establert aquesta freqüència de servei, com que la incidència del sindicat convocant és mínima, s’hauria produït una major freqüència que possiblement hauria vorejat la normalitat. Cal subratllar que en altres intervencions de la Generalitat per vagues estrictament laborals, l’habitual és que regulin serveis mínims d’una major entitat. També l’acció al llarg del dia de TV3 actuant com a intel·lectual orgànic i dirigint el Procés a través de la informació construïda com a relat, contribueix a l’acció.

Una vegada més, aquest tipus de vaga està dirigida des del poder.