La revista Politico, que té una notable difusió en els àmbits polítics de Brussel·les, ha assenyalat el rànquing de les persones més poderoses, però, atenció, les agrupa en tres conceptes.
El primer és el de facedors, que potser també podríem traduir malament com a emprenedors, en la versió original “doeres”. Aquesta llista de 9 noms l’encapçala Giorgia Meloni, la primera ministra d’Itàlia. Per davant d’Ursula von der Leyen, que és la segona, i Emmanuel Macron, que s’ha de conformar amb la 3a posició de podi. És curiós perquè dels 9 que formen aquest grup, no hi ha cap alemany, cosa que no deixa de ser cridanera donat que aquest país és la primera potencia europea. Marine Le Pen, atenció, ocupa el lloc 7è. Christine Lagarde el 8è i l’únic socialdemòcrata de la llista és Keir Starmer, el líder dels laboristes anglesos. No apareix Pedro Sánchez, malgrat ser el president de govern socialdemòcrata que ha tornat a aconseguir governar i que és el president de torn de UE.
Un segon grup és el qualificat de disruptors i és aquí on apareix Puigdemont amb una posició destacada, en segon lloc, amb el qualificatiu d'”el revolucionari”. El presenta com a expresident català, de 60 anys, que ha passat els últims anys exiliat a Waterloo i que és membre del Parlament Europeu. Explica també la seva història en relació amb l’acció dels jutges i fiscals espanyols i assenyala que el govern espanyol depèn decisivament dels 7 diputats de JxCat. Literalment diu “aquesta no va ser la primera vegada que Puigdemont va jugar el paper de faedor de reis d’Espanya. “Sánchez només es va convertir en primer ministre després que el líder català unís els altres secessionistes per destronar Mariona Rajoy”.
Aquesta és la visió des d’un àmbit polític influent allunyat de casa nostra. L’article acaba amb un “queda per veure si podrà utilitzar aquest poder per impulsar un nou referèndum d’autodeterminació de Catalunya, aquesta vegada amb l’aprovació de Madrid”.
En aquest grup de 9 disruptors, el primer lloc l’ocupa Elvira Nabiullina, a la que anomena “el banquer de Putin” i la qualifica de “la principal tecnòcrata que manté en funcionament la màquina de guerra del president rus” i que abans havia estat durant deu anys al front del Banc Central de Rússia. A Puigdemont el segueix el president d’Hongria Viktor Orbán, que evidentment no entusiasma els redactors de Politico, però és evident que és un factor de disrupció.
Manfred Weber el dirigent del PP, que tampoc desperta les simpaties de Politico apareix en 5è lloc i el qualifiquen, no gens menys, de “l’assassí del pacte verd”. També figuren en aquesta llista Björn Höcke, a qui bategen com “el feixista” i és el primer alemany que surt en aquestes llistes. És un dirigent d’Alternativa per Alemanya (AfD) i l’equiparen a Marine Le Pen o a Giorgia Meloni, malgrat que estigui lluny encara d’aquestes referències femenines. També apareix el líder del partit independentista radical belga, Tom Van Grieken, al que anomenen “l’artista de la ruptura”, líder del Vlaams Belang. S’afirma d’ell que si guanyés les eleccions del 2024, Bèlgica tal com la coneixem podria deixar d’existir.
A Annalena Baerbock, la líder dels verds, i se li atorga un guany important com a ministra d’afers exteriors d’Alemanya mostrant un estil combatiu. Però al mateix temps assenyala les seves ficades de pota. És la segona política més popular d’Alemanya per darrere del ministre de defesa, Boris Pistorius, però al mateix temps el comentari assenyala que té poques possibilitats de tenir un paper en la futura governança d’aquest país donat que el seu partit se situa en 4a posició per darrere de la CDU/CSU, l’AfD i els socialdemòcrates.
No deixa de ser interessant constatar com en aquest grup de disruptors, Puigdemont ocupa un lloc molt més destacat que presidents de govern de països petits, com Hongria, o de líders polítics de països grans, com Alemanya, i que supera al seu homòleg belga malgrat que aquest, segons Politico, pot engegar a fer punyetes Bèlgica.
Això dona una idea de com des de determinats àmbits es percep la importància de Puigdemont i com això de retruc afecta molt negativament l’actual president de torn de la UE, Sánchez, perquè el mostren implícitament supeditat i depenent d’una persona que lidera un partit que anomenen secessionista.
El tercer grup de notables està format pels somiadors i l’encapçala Volodymyr Zelensky al qual anomenen “el corredor de la marató”. El segon lloc l’ocupa Alexei Navalny, a qui qualifiquen de “Mandela de Rússia” i és el principal dissident de Putin. Cosa curiosa, la posició 9a l’ocupa Jenni Hermoso, que no té altra característica que la de ser futbolista i a la qual assenyalen com la persona que va posar en marxa el “Me Too” del futbol, i explica la caiguda de Rubiales, assenyalant que s’enfronta a investigacions per coaccions i agressió sexual a conseqüència del petó en públic en rebre el premi del campionat del món.
El lloc 4t, però, és ocupat per una altra dona del PPE i presidenta del parlament, Roberta Metsola, a la qual qualifiquen de “jove arma” i a la qual es refereix en temes elogiosos perquè li ha tocat conduir el parlament en un període de gran dificultat tan interna de la cambra, com per les circumstàncies externes.
Hi ha més somiadors, en aquest cas també somiadora, com Mary Lou McDonald, líder del Sinn Féin irlandès al qual qualifiquen de “l’unificador”. És clar que a la llista sorprenentment també surt un polític anglès que és famós malgrat que mai ha assolit cap quota de poder, es tracta de Nigel Farage, qualificat amb el nom de “l’intrigant” i del qual assenyala que si bé mai va ocupar un càrrec ministerial ni ha estat diputat, ha exercit una influència enorme sobre la política britànica. Considera que el temps per a aquest home de cinquanta-nou anys encara no ha acabat i que pot reportar futures sorpreses.
Ja veieu qui són, segons Político, les principals persones d’Europa. Podeu veure la llista completa i tota la informació aquí. En tot cas, estigui acompanyat de Nabiullina, Orbán i Höcke, Puigdemont és, a hores d’ara, una persona de rellevància en el marc de la política europea i rep més atenció que el mateix Pedro Sánchez.
Puigdemont és, a hores d'ara, una persona de rellevància en el marc de la política europea i rep més atenció que el mateix Pedro Sánchez Share on X
Loading ...
