Ens diuen —amb to pedagògic i cara de preocupació ministerial— que si pugem els aranzels, apujaran els preus. És a dir: “Ho sentim, ciutadans, però si defensem la nostra indústria, vosaltres ho haureu de pagar”. Quina llàstima.
Però això, com tantes vegades, no és veritat. O millor dit: no té per què ser-ho, almenys a Europa, on la solució és tan fàcil que fa nosa.
Que pugen els aranzels? Perfecte, però aleshores que baixin l’IVA en la mateixa proporció, i així no es trasllada el cost al consumidor. Matemàtiques de primària. Si no ho fan, ja sabem què passa: el govern ingressa més, tu pagues més, i a sobre et fan creure que és pel teu bé. Com sempre, l’austeritat comença a la teva butxaca… i acaba a la de l’Estat.
Perquè, atenció, els aranzels també són impostos, i si es mantenen els nivells actuals d’IVA, el que s’està fent és doblar la clatellada al ciutadà: d’una banda l’aranzel, de l’altra l’IVA, i entre tots dos, el Govern es frega les mans com “l’oncle Gilito”
I aquí ve la trampa ideològica, compartida curiosament per l’esquerra benpensant i per una dreta acomplexada: “Els impostos són bons. Com més, millor. Perquè garanteixen serveis públics”. En teoria, sí. A la pràctica, el que garanteixen és una burocràcia hipertrofiada, ineficient i opaca.
Perquè mentre els impostos pugen, els serveis públics empitjoren sense parar. La sanitat es col·lapsa, les urgències no donen l’abast, l’educació patina, la dependència desespera i fins i tot per empadronar-te necessites cita prèvia i sort. Però és clar, la culpa mai no és del sistema. És de Putin, del canvi climàtic o del fet que tu no pagues prou.
I tot això mentre la pressió fiscal i l’esforç fiscal a Espanya s’han disparat. El resultat? Una administració pública que no rendeix comptes i que no té cap incentiu per millorar, perquè els que manen prefereixen no molestar-la: la burocràcia pot ser molt venjativa quan se la sacseja. Molt més que els ciutadans, que a hores d’ara ja han estat domesticats amb banderes i discursos buits.
Afegiu-hi que el sistema castiga les famílies amb fills, que són les úniques que garanteixen que això continuï funcionant d’aquí a vint anys. I, per si no n’hi hagués prou, les ajudes a la natalitat estan al 60% de la mitjana europea. Però escolta, el problema és que tu no recicles bé el cartó.
Prou d’estatolatria. Menys Estat i més societat civil. Menys impostos i millors serveis. I si volen pujar els aranzels, que ens abaixin l’IVA o fem vaga de braços caiguts. Literal. Ni obrir la cartera.
“Ho sentim, ciutadans, però si defensem la nostra indústria, vosaltres ho haureu de pagar” Share on X
Loading ...
