A pàgina sencera i amb fons de color violeta, el Ministeri d’Igualtat publica un anunci que descriu ben bé la penosa situació de degradació moral del país i dels que ens governen. Comença així:
“Con
SENTIDO:
Si està muy borracha o dormida,
no puede consentir”
És a dir, el govern adverteix als ciutadans que si la dona no és prou conscient, no te la pots endur al llit i traginar-la. Si es veuen en necessitat de fer aquesta mena d’advertències, vol dir que consideren que hi ha un problema social molt estès en el qual els homes s’aprofiten d’aquestes situacions i practiquen, sigui com sigui, l'”aquí te pillo, aquí te mato”. El corol·lari de l’anunci és:
“MARCA LA DIFERENCIA ENTRE UN SEXO SIN SENTIDO Y UN SEXO ConSENTIDO”.
La moralitat en qüestió: Publicitat institucional i les seves implicacions
És un indicador clar de com el govern veu la societat i també de quina és la seva ideologia. Considera que es poden sexualitzar les relacions sense límits, però que en un moment concret, segons quina sigui la circumstància, s’ha de passar de 100 a 0.
És una mena de moral totalment aïllada del context. Et diuen: deixa’t portar per la passió, utilitza tots els estímuls sexuals que facin falta, sexualitza la relació encara que sigui fugaç. Comença ja a l’escola ensenyant a l’infant, que no té consciència de la seva identitat sexual, i a l’adolescent, que en té però desordenada, a creure que la sexualitat no té límits si tots dos hi estan d’acord.
Evita integrar tot això en un conjunt de deures; no integris la sexualitat en la maduració afectivosexual ni consideris l’acte sexual com a corol·lari d’un compromís, sinó només com a concreció d’un impuls momentani. Oblida’t de l’autocontrol i, per tant, del respecte. No limitis les teves oportunitats de relació sexual per cap raó. Ara, això sí, tot consentit.
El problema és que aquesta mena de filosofia moral del sexe és falsa perquè, quan es crea context, quan el motor del desig es posa en marxa, i quan s’hi barregen estímuls com l’ús generalitzat de la pornografia, l’alcohol i les drogues, posar com a límit en un moment determinat el consentiment pot esdevenir una trampa terrible.
Xifres alarmants: El creixement de les agressions sexuals al 2023
I la millor constatació de tot això, la més objectiva, són, com quasi sempre, les xifres.
El 2023, segons l’informe anual del Ministeri de l’Interior, es van produir 19.013 agressions i violències sexuals, amb l’agreujant que quasi la meitat (49%) van ser a menors de 17 anys que, recordem-ho, no són ni molt menys la meitat de la població i, per tant, la prevalença d’aquesta violència sexual és molt més gran en els menors, sobretot en les noies de 14 a 17 anys, que són el primer grup de risc malgrat estar protegides pel govern. El 2013 aquest mateix tipus de delicte va significar 8.923 denúncies. S’han més que doblat en una dècada. És un ritme paorós que exemplifica molt bé el que explicàvem amb motiu de l’anunci.
El fracàs d’una cultura moral
Vivim amb acceptació mesella el fracàs clamorós d’una cultura moral i d’una ideologia política duta a terme per gent mancada de principis morals, que és la que ens governa.
Perduts els fonaments de la cultura moral cristiana, el dic de contenció històric per encarrilar les passions humanes ha desaparegut. A més, les polítiques que es fan tendeixen encara a accentuar el problema. La pregunta és obligada: quin és el destí d’una societat dominada per les passions?
Loading ...
