El pomer o pomera (llat., Pyrus malus; cast., manzano, manzanera) és un arbre de fulla caduca que produeix una fruita excel·lent coneguda com a poma o maçana. És un fruiter que no reclama terres especials, però cal que el terreny tingui bona fondària per arrelar bé, i que sigui solejat i amb bon drenatge. La poma té un lloc particularment destacat en la cuina catalana tradicional, ja és l’element principal de les famoses pomes farcides amb carn picada d’Arenys de Munt, anomenades popularment “relleno”.
La pela de la poma s’ha usat en la tradició remeiera del nostre poble ateses les seves nombroses propietats vitamíniques i digestives, ja que gaudeix de nombroses propietats digestives, especialment en els casos de digestions difícils, gastritis i diarrees. Un preparat de canyella amb les pells de la poma és excel·lent; per fer-lo, cal disposar de la pela de dues o tres pomes camoses, una branqueta de canyella, un petricó d’aigua, unes gotetes de suc de llimona i una cullerada de mel, i es posa tot a foc lent durant cinc minuts, i en resulta un beuratge molt a propòsit per a guarir la gastritis, la diarrea i àdhuc la inflor del ventre.
La ingestió habitual de la poma té efectes suaument laxants i, si es menja bullida regularitza les disfuncions intestinals. L’aigua que ha servit per a bullir la poma és d’especial utilitat per a les malalties que comporten estats febrils. Del most de la poma fermentat se’n prepara una beguda escumosa anomenada sidra (en basc: sagardua) que és molt refrescant i vitamínica. A més de posseir propietats antioxidants la sidra exerceix una funció protectora de l’aparell vascular, afavoreix l’eliminació de l’àcid úric i evita l’aparició de càlculs renals. La sidra és una beguda ideal per acompanyar tant plats de carn com de peix i, a taula, se’n pot prendre, sempre moderadament, alternativament al vi.
