Promeses i incerteses del pacte PSOE-JxCat que ha trasbalsat la vida espanyola

És una evidència que l’acord entre Ferraz i Puigdemont ha trasbalsat una bona part de la societat espanyola. No ha estat només aquest fet, és clar. L’acord inicial de Sánchez amb Bildu va començar a escalfar l’ambient -però, poc. L’acord amb ERC va fer pujar molt el to perquè ja incorporava l’amnistia. Però, el detonant final ha estat el text acordat amb Puigdemont.

La constatació és evident. No seran 2 milions els que s’han manifestat aquest diumenge a Espanya, però certament sí que són més de mig milió i en tot cas molta gent. És un error òptic i polític voler liquidar aquestes grans manifestacions de disconformitat, com ho fan alguns ninotaires dels mitjans catalans disfressant-los de feixistes. Déu ens lliuri que n’hi hagués tants.

Ni tampoc es poden liquidar els titulars del tipus “La dreta es manifesta”. És sens dubte la dreta, però també és bastant més. Es tracta de tot un ampli espectre del poble espanyol que veu amb mals ulls els acords, i això no és un bon auguri per als interessos de present i futur de Catalunya, perquè hi ha un ensenyament històric, que Jordi Pujol tenia ben assumit i que Mas ja va començar per oblidar, que no és altre que tenir clar que deixar Catalunya, en mans d’algun dels partits espanyols és un risc terrible a mitjà termini, més quan les raons per establir acords ja no es mouen en el terreny dels ideals sino senzillament dels vots necessaris perquè Sánchez, que fa 4 dies defensava el contrari, pugui mantenir-se a la presidència del govern. I junt amb la gent, una part important del que és “estat”, el Consell General del Poder Judicial.

Totes les associacions de jutges de centre, esquerra i dreta, igual que totes les associacions de fiscals, les sales de govern de diversos tribunals superiors de justícia, més de 80 jutges degans, col·legis d’advocats de l’administració de justícia, el Consell General de Procuradors, grans despatxos d’advocats, entre els quals es troba Roca i Junyent, cossos de funcionaris l’estat de tota mena i condició, les associacions empresarials d’àmbit espanyol, les 6 associacions de la Guàrdia Civil i les 4 de la Policia Nacional. Es pot trivialitzar, però la veritat és que es tracta d’una commoció com fa dècades el sistema polític espanyol no patia.

I és que el canvi assolit, mercè a l’acord amb Junts és realment espectacular.

Situem telegràficament els seus perfils:

1. La narrativa del text, el que figura a l’inici de tot com “Antecedents” és la narrativa de l’independentisme. Es remunta fins a les constitucions catalanes passant per la retallada de l’Estatut i el referèndum amb al·lusió a les causes obertes. És un precedent que no té recorregut.
2. Assenyalar formalment que es tracta d’una oportunitat històrica i d’obrir una nova etapa. La feblesa més important d’aquesta ambiciosa aspiració és que es tracta d’un pacte entre perdedors de les últimes eleccions i també perquè les oportunitats històriques que no compten amb l’alternativa espanyola del govern de torn acaben tenint mal resultat per a Catalunya.
3. Consagració dels principis de negociació i acord per resoldre els conflictes explicitant que els acords han de respondre a la demanda majoritària del Parlament de Catalunya.
4.  Malgrat l’acord, constatació de les profundes discrepàncies: JxCat considera legítim el mandat del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència. El PSOE li nega tota legalitat i validesa. És possible pactar un futur ben assentat i una nova etapa sobre aquesta insostenible contradicció de les parts?
5. Un altre precedent històric que ha cedit el PSOE: mecanisme d’acompanyament, verificació i seguiment per una instància internacional i amb negociacions que es faran fora d’Espanya.
6. Dos àmbits de negociació: a) superació dels dèficits i límits d’autogovern. b) Reconeixement nacional de Catalunya.
7. En la primera reunió d’aquest novembre es plantejaran tot un seguit de qüestions si bé de manera no exhaustiva. Junts plantejarà el referèndum en el marc de l’article 92 de la Constitució, que regula els referèndums consultius amb participació de tots els ciutadans, convocat pel rei, a proposta del president del govern, prèvia autorització del Congrés. També plantejarà la modificació de la llei orgànica de finançament per excloure Catalunya del règim general a fi d’aconseguir la cessió del 100% dels tributs. Per la seva part, el PSOE plantejarà en relació amb els dos punts anteriors el ple desenvolupament de l’Estatut del 2006 i la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya. En l’ordre econòmic i d’autogovern, els socialistes presentaran mesures que permetin l’autonomia financera, l’accés al mercat i el diàleg sobre el model de finançament, a més de presentar un pla per facilitar i promoure el retorn de les seus socials de les empreses que van marxar de Catalunya. És possible arribar a acords amb tesis tan distants? Què farà el PSOE per empènyer les empreses a tornar a Catalunya? Llegit amb atenció, l’acord sembla històric, però les possibilitats que es resolgui positivament el que es planteja, més enllà de la llei d’amnistia, que aquesta sí que es cobra al comptat, sembla difícil.
8. Finalment, la llei d’amnistia que inclou el concepte del lawfare, que ha commogut la justícia, de la qual sí que és cert que tal com està redactat es pot entendre que es crearan comissions d’investigació sense precisar quina i per què, que poden donar lloc a responsabilitats dirigides a veure si s’ha produït una judicialització de la política. Aquest punt, amb la seva formulació textual, portarà molta història i tensió.

D’acord amb aquest text, Pedro Sánchez té els vots de Junts. Però el conjunt de la legislatura queda subjecte al compliment dels acords que resultin de la negociació. És clar que les negociacions poden ser tan llargues abans d’arribar a acords que s’exhaureixi la legislatura.

 Loading ...