- A Suècia, 1 de cada 5 habitants ha nascut a l’estranger, la segueix Alemanya amb el 16%, Espanya amb el 14%, Regne Unit el 13,7%, Països Baixos el 13,4%, França el 12,8%, Portugal amb el 10,8% i Itàlia amb el 10,4%. Doncs bé, a Catalunya el percentatge és del 21%, superior al suec.
- Hi ha un contingent important d’immigració il·legal que no apareix reflectida a les xifres.
- Barcelona té ja 1,7 milions d’habitants, registra la proporció més gran d’immigrants de tota Espanya i una de les majors d’Europa. El 27% de la seva població ha nascut a l’estranger. Si a aquesta xifra li afegim els fills nascuts aquí, avancem cap a un escenari on la tercera part de les persones que viuen a Barcelona és d’origen immigratori o de pares d’aquesta naturalesa. I en determinats grups en edat laboral més jove, els compresos entre els 25 i els 45 anys, la proporció d’estrangers ja representa quasi el 50%. Els set primers mesos de l’any 2022 la població de la capital de Catalunya ha crescut en 40.000 persones, una xifra superior a tota la suma dels 6 anys anteriors. El 85% del creixement són immigrants, amb la característica que la majoria, quasi 30.000, són de fora de la UE.
- Aquest creixement no es distribueix de manera regular, sinó que es concentra en barris com el Gòtic, Bon Pastor, el Besòs, el Maresme, i en part de Nou Barris (Porta, en concret); en altres termes, la concentració es produeix en barris de baix nivell de renda, i això ja ens dona indicació del que està passant a la ciutat. El canvi és radical amb el que teníem a principis de segle, l’espectre demogràfic i social de la ciutat ha variat de manera substancial.
- I aquesta és una segona característica que no es pot passar per alt. Hi ha un accelerat procés de substitució de població que té i tindrà encara més conseqüències. Les dones autòctones tenen molt pocs fills. La seva taxa de fecunditat és de poc més d’1,1 i la taxa de natalitat ha anat disminuint fins a arribar a 8,77 naixements per cada 1.000 habitants. Una magnitud realment petita per a una ciutat que es vol dinàmica i que també és fruit del progressiu envelliment de la població que, com veurem, també té altres conseqüències. Els nascuts al Barcelonès ja són minoria i la seva xifra ha minvat en 100.000 persones des d’inici de segle.
- El percentatge de nens nascuts amb un o dos pares immigrants el 2022, factor que assenyala l’evolució futura de la població, està encapçalat per Catalunya, perquè les seves províncies ocupen els primers llocs. Girona 53,7% (1a), Lleida 49,3% (2a), Barcelona 49,2% (3a), Tarragona 47,5% (5a). Per al conjunt d’Espanya, la magnitud és del 36,7%. A Madrid s’arriba al 43,3%.
- L‘alumnat d’origen immigrant de primera i segona generació és ja d’1 de cada 4 alumnes a Catalunya, 1 de cada 5 a les Balears, igual que a Madrid i Navarra, el 19% a Múrcia i el 17% a València i a Aragó, com els més destacats. De fet, Catalunya i Melilla presenten el mateix rang de proporció (24% i 26%).
- A Catalunya amb dades del 2021 hi ha 1,6 milions d’habitants nascuts a l’estranger i 0,6 milions amb un o dos pares nascuts a l’estranger. El conjunt significa 2,2 milions, és a dir, un 27% de la població total, que creix, a més, a un ritme vertiginós per efectes de la immigració continuada i de la reducció també accelerada de la població autòctona.
- De fet, ara a Catalunya només 2,6 milions d’habitants tenen els dos pares nascuts al país. És molt poc. És una magnitud que s’acosta molt ja a la dels nascuts a l’estranger o amb pares d’aquest origen. Voler negar que hi ha un procés de substitució de gran magnitud és negar l’evidència. Fet que, a més, és molt important a la capital de Catalunya, i és clamorós a determinades poblacions, com a Guissona, on el 49% de la població és estrangera.
- Les dades del CED permeten veure des del 1900 l’evolució creixent de la immigració i els respectius vèrtexs. El primer es produeix el 1901 amb un creixement immigratori de 6.055 persones en l’any màxim. El segon vèrtex es dona el 1927 amb un increment en el vèrtex de 32.716. El tercer, el 1966 amb 84.195 persones d’increment immigratori. Però les dues puntes anuals més grans de més de 100.000 persones es donen a inicis del present segle.
- Tot plegat afecta molt la llengua catalana. Cada cop és més difícil sentir parlar català a Barcelona i ser atès a la primera en català i, per tant, aquest fet té una clara conseqüència sobre la difusió de la cultura de Catalunya.
- També es fa sentir, com és lògic, en la productivitat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La menor de totes les d’Europa, només Atenes presenta una productivitat més baixa. Aquest fet lliga malament amb la idea d’una ciutat molt tecnològica.
1 comentari. Leave new
Cal deportar de Catalunya / Espanya tots els immigrants que estiguin a l’atur o que només reben subvencions sense haver treballat mai (menas q cobren 700€/mes dels 18 als 25); primer expulsar els extracomunitaris; dels europeus només quedar-se els que treballin. I a tots els que delinqueixin expulsar-los a algun país africà amb acords previs. Les presons, 45.000€ presoners a 72€/dia surt caríssim. Fer com Suissa o Austràlia o Canadá, només extren les professions q es necessitin. Aquí fem de Ong mundial i el límit quin és? 1milió x any, 2, 3—- Quin “acord” hi ha amb el Marroc pq siguin immigrants privilegiats? Pq Soros està promovent això per tot Europa?