Primavera Sound

Primavera Sound: o les terribles contradiccions de Colau

El Primavera Sound amb la seva configuració actual manifesta descarnadament les contradiccions de Colau que estan desenquadernant Barcelona, perquè les seves conseqüències resulten incompatibles amb un funcionament normal de la ciutat.

Primavera Sound va néixer, i encara gaudeix d’una certa aurèola en aquest sentit, com un festival lleugerament contracultural pels benpensants agrupats entorn del que era el maragallisme polític i cultural a la ciutat. Era la seva versió tardana, on el progressisme s’alienava de forma absoluta amb el mercat i feia bandera del cosmopolitisme més desarrelat.

Avui de tot allò no en queda res. Per una banda, perquè tota aquella cultura s’ha esfumat fruit de la seva pròpia fragilitat i, d’una altra banda, perquè el Primavera Sound s’ha reduït a un immens negoci que, a cavall del que és públic, privatitza a gran escala les plusvàlues de la ciutat. On més es pot organitzar un festival tan massiu de música a tot drap dins del territori consolidat de la ciutat? On més es poden concentrar al llarg d’un espai de temps que incorpora dos caps de setmana 80.000 persones cada dia sense els mitjans de transport, sanitaris i de salut pública adients?

Al llarg de tot aquest període és com si cada dia tota la capacitat de l’estadi del Barça s’hagués concentrat a la zona del Fòrum arrasant amb tota aquella part del Poblenou, convertint els seus carrers en immensos mingitoris. La salut de la població ha preocupat molt poc perquè el descans nocturn és incompatible amb els decibels de les màquines sonores del Primavera Sound.

Per si no fos prou amb l’apropiació de la plusvàlua urbana per part del negoci conduït per l’espavilat director Gaby Ruiz, a més, els organitzadors reben una subvenció d’1,6 milions d’euros, que es diu aviat. Mentrestant cada cop més famílies han d’anar al Banc d’Aliments o a Càritas per satisfer les necessitats més immediates. Lligar aquests dos extrems els hi pot semblar demagògia. Efectivament, ho és: és la demagògia dels fets.

No són compatibles aquests macrofestivals avui en dia i la prèdica de reduir l’impacte ambiental i la contaminació, més quan en edicions com la d’enguany la majoria dels que participen són estrangers que han consumit una notable quantitat d’energia per poder-se traslladar a Barcelona.

La mateixa Colau, que protesta perquè venen els grans creuers a la ciutat i posa barreres i trampes als automòbils perquè no entrin a ella, és a la vegada la que incentiva aquest fenomen de masses, de consum d’energia i d’insalubritat, que és el Primavera Sound. Ningú qüestiona que sigui un negoci, però ho és només per als organitzadors i per a tots aquells que viuen a expenses d’aquesta despesa. Però no ho és per a les arques municipals, per als veïns del barri i per a la ciutat de Barcelona.

No és possible continuar assumint les incongruències de l’actual govern municipal que aconseguiran, fins i tot abans de les pròximes eleccions, destruir gran part del que ha estat Barcelona.

Es presentarà Sandro Rosell a les pròximes eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú