El PP sembla estar convençut que el poder li caurà a les mans com fruita madura. I ho fa a partir d’una lectura molt optimista de les enquestes. És una temeritat, entre altres coses, perquè falta com a mínim un any per a les eleccions, perquè aquestes les farà Sánchez quan a ell li convingui, i perquè el que disposa de més mitjans és el govern i no l’oposició.
Però, al marge d’aquestes consideracions generals, n’hi ha una altra de ben concreta que és el resultat que en aquest moment donen les enquestes. El PP es manté en primer lloc amb un 29-30% de vots, però està estancat i amb tendència a decréixer. El PSOE cada vegada està més a prop, ara amb un 26% dels vots i amb tendència a l’alça. Tots aquests resultats són la mitjana dels sondejos actualitzats a 5 de desembre per Electocracia.com.
Vox torna a pujar, però malgrat aquest fet, la dreta, si bé per poc, ja no té la majoria absoluta, i sense aquesta li serà molt difícil governar, primer per la dificultat del PP per pactar amb altres grups, i segon perquè la necessitat de Vox fa fugir als partits d’àmbit regional o de caràcter nacionalista.
UP registra una molt lleugera pujada, però està lluny dels resultats assolits a les últimes eleccions. Más País no prospera en relació amb les últimes eleccions i Cs senzillament no surt ni té perspectives de remuntar. Però, en aquesta anàlisi hi ha un factor determinant que és Catalunya.
Sánchez interpreta molt bé la seva importància i la dels vots d’ERC que, amb 13 escons, junt amb els d’UP i els propis, el situa molt a prop de poder governar. No és una garantia, però sí que és un bloc determinant per a la victòria. Aquest fet explica, no només la modificació del delicte de sedició, sinó el més complicat, de malversació. Si bé caldrà veure el redactat final, la idea de diferenciar entre malversació si hi ha lucre personal directe o no, sembla realment molt complicat. Per exemple, el 3% segons com es plantegés la modificació no seria malversació perquè el beneficiari seria el partit i no la persona en concret que ho fa possible.
En tot cas el que és important és que entre els diputats que pot obtenir ERC i el PSC a Catalunya i el diferencial amb els que pot guanyar el PP, si no fa una revolució improbable, se situa entorn dels 20 escons. Això vol dir que d’entrada per situar-se en igualtat de condicions el PP ha d’amortitzar aquests 20 diputats a la resta d’Espanya. I això només per situar-se al mateix nivell. Aquesta exigència posa en relleu la gran incertesa que envolta una possible victòria del PP si no aconsegueix una diferència molt més gran amb el partit socialista.
És clar que si UP i la presidenta Díaz anessin per separat, tot aquest escenari es veuria fortament alterat, però l’experiència del govern de goma que suporta totes les tensions internes hagudes i per haver, perquè el seu ciment és mantenir-se a la cadira del poder peti qui peti, fa pensar que encara que sigui a l’últim minut, l’aliança de Díaz i la gent de Pablo Iglesias per molt que es barallin també es produirà, perquè és evident que els beneficis i els sous que dona estar al govern no tenen comparació amb el valor que pot significar una defensa més pura de les seves idees, però des del desemparament del carrer.
Loading ...
