Pressupostos de la Generalitat: punts foscos

Els pressupostos presentats per a l’any 2022 pel conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, arriba a una xifra extraordinària amb un increment del 17% sobre el pressupost del 2020, perquè l’actual és prorroga del d’aquell any.

Però, més enllà dels capítols que han remarcat els mitjans de comunicació, si entrem a fons en el pressupost trobarem que aquest presenta importants punts foscos que, en la seva tramitació cal aclarir.

El primer d’ells fa referència a la contractació de personal. S’estableix que s’incorporaran 28.882 treballadors l’any que ve amb un increment de plantilla de l’11,6%, que és una xifra extraordinàriament alta, però que no expressa la realitat. Aquest increment de persones es tradueix en un increment de cost molt menor, només del 7,8% en relació amb l’any de referència. Com pot ser que hi hagi tanta diferència entre l’increment de plantilla i el del seu cost? La resposta és que una bona part de tot aquest personal ja està incorporat des d’enguany i en part fins i tot des del 2020. Són persones que van incorporar-se sobretot a Salut, que és la que s’endú el major nombre de places en el nou increment, concretament,17.633, a les quals se n’afegirien 5.498 d’Educació, i 1.122 dels quals quasi la meitat seran Mossos d’Esquadra i la resta bombers i agents rurals.

Quin és el problema d’aquestes xifres? Per una banda és evident que l’augment té una dimensió important, sigui d’un any sigui de més anys. Però el problema greu radica en que tot aquest personal significa un augment de la despesa recurrent, és a dir, aquella que es va produint per inèrcia els anys successius i que tendeix a augmentar d’acord amb l’índex del cost de vida, que és la situació en que a hores d’ara té pactat el govern espanyol en relació a tots els funcionaris. La Generalitat compta per nodrir el seu pressupost amb tres elements. El més importants, els fons europeus. A continuació els nous tributs, sobretot els relacionats amb el medi ambient. I en tercer lloc, l’augment d’ingressos derivats de la reactivació econòmica. Però d’aquí a uns anys, pocs, les aportacions dels fons desapareixen i l’augment de la reactivació ja haurà quedat enrere, i en tot cas seguirà una progressió molt més moderada, pròpia del cicle econòmic normalitzat.

La Generalitat davant aquest panorama hauria de justificar amb els pressupostos com afrontarà en el futur a curt termini, aquesta despesa recurrent. Perquè del contrari s’estarà obrint un forat per generar nou dèficit.

I ja que parlem de dèficit, diguem que no és acceptable que es presentin el pressuposts sense dades de la previsió de dèficit pel 2021. No pot ser que es consideri que el del 2022 serà del 0,6% i que no es doni cap previsió per al d’enguany, malgrat que estem al mes de novembre.

I una cosa semblant i més accentuada es pot dir de l’evolució del deute de la Generalitat, que es presenta sense dades sobre el seu increment en relació a l’any 2020 i el 2021. I aquí també cal fer una crida amb relació al que apuntàvem, en considerar la despesa recurrent. Pel 2022 l’increment del deute serà del 6,2% trencant així un ritme de progressiva reducció iniciada el 2016. En realitat estem davant d’uns pressuposts que semblen cridar a les eleccions anticipades per al 2023, i per tant ara convindria gastar el màxim possible.

Una ultima qüestió és la pressió fiscal. El conseller Giró ha afirmat que no pensa incrementar l’IRPF, com demanava la CUP. Però a aquesta consideració cal afegir pels nous impostos, sobretot els que fan referència a les emissions de diòxid de carboni que multipliquen la seva càrrega per tres. És necessari que en el procediment parlamentari es posi en relleu quina és la pressió fiscal total a Catalunya pel 2022, així com també la cunya fiscal en relació a les altres comunitats autònomes. Perquè és evident que continuar encapçalant aquest rànquing dissuadeix de noves localitzacions empresarials a Catalunya.

estem davant d’uns pressuposts que semblen cridar a les eleccions anticipades per al 2023, i per tant ara convindria gastar el màxim possible Click To Tweet

Els vots d'ERC al Congrés van ser imprescindibles per aprovar els PGE. Creus que ERC està utilitzant bé aquesta força extraordinària en els seus pactes amb el govern de Madrid?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.