L’escola diferenciada torna a estar en el punt de mira de tothom. Se li han de donar concerts educatius? És injust per l’escola pública? Augmenta la segregació i els estereotips de gènere? Són preguntes que estan en l’ordre del dia de la política catalana. I només 24 hores després que el Parlament decidís mantenir els concerts educatius en les escoles que ofereixen aquest tipus d’educació, ens centrem a respondre les principals qüestions relacionades amb el tema.
1. Què és l’escola diferenciada i perquè opta per separar els nois i les noies en l’educació?
L’escola diferenciada és aquella que separa l’educació per sexes. L’objectiu que tenen aquests centres és adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge per aconseguir una igualtat d’oportunitats real, sense limitar les seves capacitats ni condicionar les seves opcions de futur. Aquest tipus d’educació pretén donar una atenció especialitzada en les característiques pròpies de cada sexe.
L’educació diferenciada defensa que més enllà de les evidències físiques, entre nois i noies hi ha grans diferències que s’han de tenir en compte. Existeix una qüestió de caràcter: les noies maduren biològicament i psíquica abans que els nois, acostumen a ser més tranquil·les, disciplinades i ordenades, mentre que pels nois els suposa un esforç més gran adaptar-se als models tradicionals establerts a les aules. En determinades edats, els nois disminueixen el seu rendiment acadèmic perquè la comparació constant amb les noies els provoca un comportament inhibitori. En aquest cas, les escoles diferenciades busquen l’equilibri entre el reconeixement de la diferència entre homes i dones i la garantia de la igualtat entre ells.
2. És que hi ha diferències en els resultats acadèmics entre nois i noies?
Els resultats PISA 2012 demostren que les noies de 15 anys obtenen resultats bastant superiors que els nois en lectura i ciències, i no només a Espanya, sinó que es pot traslladar aquest resultat a qualsevol país. Segons l’edició del 2014 de l’informe ‘Xifres de l’Educació a Espanya’ del Ministeri d’Educació, el percentatge d’alumnes que no havien repetit cap curs era del 66,8% entre les dones i del 56,9% entre els homes.
A més, el 80,4% de les noies accedeixen al Batxillerat davant de només el 57,6% dels nois, de la mateixa manera que hi ha més noies que es matriculen a la universitat. I evidentment també hi ha diferències entre les preferències a l’hora de cursar una carrera o una altra. Segons l’informe “Dades Bàsiques del Sistema Universitari espanyol” els nois cursen el doble de carreres tècniques que les noies, mentre que elles prefereixen les ciències de la salut.
3. Quin tipus d’educació és millor pel que fa a resultats, l’escola diferenciada o la mixta?
Qualsevol resposta a aquesta pregunta comporta un gran marge d’error. Segurament dependrà de molts factors, però el que és evident és que en un sistema on coexisteixin molts models diferents, satisfarà millor la demanda de cada família per l’educació dels seus fills. La millor opció passa per la possibilitat d’escollir.
4. Es pot dir que l’escola diferenciada potencia els estereotips de gènere?
Més aviat el contrari. Ja s’ha dit que nois i noies són diferents, i està comprovat que en els centres mixtes les nenes tendeixen per optar en menor proporció per activitats que es considerin “típicament masculines”. Paradoxalment, en els centres només de noies, aquestes escullen amb naturalitat una opció o altra. Alguns estudis demostren que les noies rendeixen més en assignatures “tradicionalment masculines”, com són les ciències, quan estan soles (i el mateix succeeix a la inversa amb els nois). Com que no està present l’altre sexe a la classe, els estereotips de gènere perden molta força i cada un se sent més lliure per fer el que més l’atregui.
El fet de no conviure amb l’altre sexe permet a l’alumne trobar-se en un entorn més lliure de pressions socials, estereotips i convencionalismes, ja que cada sexe pot explorar amb més serenitat les seves fortaleses i relacionar-se amb els àmbits acadèmics d’una manera més desinhibida.
5. La separació per sexes, no suposa una segregació o discriminació?
Un dels principals atacs que rep l’escola diferenciada és precisament que amb la separació de sexes es produeix una segregació. Els dos primers articles de la Convenció relativa a la Lluita contra les Discriminacions en l’Esfera de l’Ensenyament, adoptada per la UNESCO, vigent a Espanya des del 1969, s’afirma que hi ha plena legitimitat dels “sistemes o establiments d’ensenyament separat per alumnes de sexe masculí i pels de sexe femení, sempre que aquests sistemes o establiments ofereixin facilitats equivalents d’accés a l’ensenyança, disposin d’un personal docent igualment qualificat, així com de locals escolars i d’un equip d’igual qualitat, i permetin seguir els mateixos programes d’estudis o programes equivalents”.
D’altra banda, l’estudi que ha fet l’EASSE sobre l’educació diferenciada, nega aquesta afirmació argumentant que “l’educació segregada és aquella organització escolar, feliçment superada en els països del nostre entorn, que separava nens i nenes per oferir-los una educació diferent i desigual, en funció dels rols vitals als quals, per un suposat determinisme biològic, homes i dones estaven predestinats a realitzar des del seu naixement”. I avui ja no es dóna aquest cas.
6. Aquest tipus d’educació pot resultar negativa pel lideratge de la dona a la societat?
Tot el contrari. A les classes de nenes no hi ha estereotips, per la qual cosa poden desenvolupar amb més facilitat el lideratge femení i es poden consolidar personalitats actives. Segons l’estudi “Separate but Better?”, que Leonard Sax va fer el 2007, set de les principals personalitats femenines de les últimes dècades als Estats Units han estudiat en centres que separaven per sexes (com Hillary Clinton).
Linda Sax va realitzar un estudi finançat per la National Science Foundation (SNF) on es demostra que les alumnes de les escoles exclusivament femenines treuen millors notes a la selectivitat, i a més afavoreix el compromís acadèmic, l’interès de les dones per l’àmbit sociopolític, la seva participació en els òrgans de decisió de la universitat ii les hi dóna una major confiança en les seves pròpies possibilitats matemàtiques i informàtiques.
7. L’educació diferenciada millora la igualtat d’oportunitats per les noies? O beneficia més als nois?
Segons molts experts les dues coses. D’una banda, les noies se senten amb la llibertat de poder escollir fer un esport sense por a sentir-se rebutjada, i també poden millorar el rendiment acadèmic en assignatures com matemàtiques o informàtica. Els nens, tanmateix, s’ha comprovat que obtenen millors resultats en literatura o poesia, per exemple. Això ajuda als estudiants a millorar en la pròpia confiança i a veure’s capaços d’escollir la carrera que realment els hi agradi.
Les noies, per exemple, estan més relaxades perquè ja no tenen la sensació d’estar sent observades constantment (patologies com l’anorèxia tenen més presència en col·legis mixtes). Als nois, per la seva banda, poden anar al seu ritme i desenvolupar millor i més lliurement les seves capacitats, es distreuen menys i també estan més relaxats i segurs, sense por de fer preguntes estúpides i es troben més pròxims als professors, cosa que no acostuma a passar si hi ha noies davant.
8. Comporta un problema de socialització?
Aquesta qüestió preocupa gran part de la població. Si els nens només estudien amb nens i les nenes amb nenes, i per tant viuen en aquesta bombolla de seguretat, quan acabin els estudis se sabran socialitzar? Precisament el que busquen molts pares en escolaritzar els seus fills en aquests centres és assegurar-se una bona formació, perquè puguin sortir molt preparats per poder-se enfrontar al món laboral altament qualificats. D’altra banda, en altres temps potser s’havia pogut produir un problema en la socialització entre els dos sexes un cop acabats els estudis, en una època en què la mateixa societat estava molt dividida entre homes i dones. Però avui dia això ja no és així, i quan els nens surten de l’escola es poden relacionar amb les seves amigues o germanes amb total naturalitat.
9. L’escola diferenciada ha d’estar subvencionada amb concerts educatius?
El gran tema actual a Catalunya de l’escola diferenciada passa per si la Generalitat ha de mantenir els concerts educatius amb aquest tipus de centres. Segons la LOE les Comunitats Autònomes poden decidir si la financen o no, i en el cas de la LOMCE també deixa clar que l’educació diferenciada té els mateixos drets que qualsevol altre sistema a rebre finançament públic.
CSQP va presentar una moció per acabar amb aquests concerts, però JxSí i el PP ho van desestimar, perquè els primers havien aportat arguments caducs. Segons un l’informe CECE, es demostra que el finançament públic destinat a l’escola pública és el doble que a la concertada a Espanya. Desglossat per comunitats autònomes en el següent gràfic, veurem que el cost d’un alumne d’un centre concertat li costa a la Generalitat el 46% del que li costa un alumne de l’escola pública.
10. Totes les escoles diferenciades són de l’Opus?
La majoria d’escoles diferenciades d’Espanya estan circumscrites a escoles d’ideari catòlic. Actualment hi ha uns 190 centres amb 84.000 alumnes, el que suposa una mica més de l’1% del total d’alumnes del país. I la majoria d’aquestes escoles estan relacionades amb l’Opus Dei. Això fa que per molta gent l’ensenyament diferenciat es relacioni amb aquest tipus d’ideologia, i no es té en compte l’enorme presència que té a la resta del món (i que no té res a veure amb l’Opus Dei).
Als Estats Units, per exemple, la gran majoria d’escoles que separen els sexes no pertanyen a cap institució religiosa, i de fet, aquest tipus d’escolarització també està molt implantat entre els centres públics, gràcies a un canvi legislatiu que va impulsar Hillary Clinton el 2002 quan era senadora de Nova York. Avui està implantat no només en centres d’elit, sinó també en escoles de classe mitjana o de col·lectius desafavorits.
La realitat és que aquest tipus d’educació no és propi de progressistes ni de conservadors, ni d’esquerres ni de dretes, ni d’una religió ni de cap altre, ni de classes altes ni baixes. I la prova es troba si s’amplia la visió en l’àmbit internacional.
