Ja vàrem informar a Converses d’un fet que, malgrat la seva importància estructural, ha passat gairebé en silenci mediàtic: el sorpasso econòmic de Polònia sobre Espanya en PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu (PPA) segons les previsions del Fons Monetari Internacional.
Aquest indicador és determinant perquè reflecteix el nivell real de vida de la població, i no simplement la dimensió global de l’economia.
Si la previsió es confirma, Espanya continuarà retrocedint en la classificació europea de renda per càpita. Avui ocupa aproximadament el lloc 14 de la UE, després d’haver perdut tres posicions en les darreres dècades; quan Polònia consolidi l’avanç, la pèrdua serà de quatre, però el pes de Polònia és molt més gran i les repercussions de tot ordre també.
El fenomen és encara més rellevant si es considera el punt de partida. Fa dues dècades, Polònia partia d’un nivell econòmic molt inferior al d’Espanya. Tanmateix, el país centreeuropeu ha protagonitzat una convergència accelerada amb l’Europa occidental, mentre que l’economia espanyola ha avançat amb més lentitud després de la crisi financera i la pandèmia.
Les previsions de creixement reflecteixen aquesta divergència. Polònia manté una expectativa de creixement entorn del 3,6% anual en els pròxims anys, mentre que Espanya es mou aproximadament al voltant del 2,3%. Aquesta diferència sostinguda és suficient per explicar el tancament progressiu de la bretxa i la seva posterior superació.
Una part de l’explicació es troba en l’estructura productiva. Polònia ha mantingut un pes industrial molt més elevat, amb sectors com l’automoció, la fabricació de components electrònics, les bateries o la indústria manufacturera avançada. El país ha seguit una estratègia explícita de reindustrialització i atracció d’inversió estrangera.
Espanya, en canvi, ha evolucionat cap a una economia molt més terciaritzada i dependent de serveis de menor valor afegit, especialment el turisme massiu.
Però la diferència no és només productiva. Hi ha uns factors d’infraestructura social que expliquen la capacitat de Polònia per generar capital humà i creixement sostingut. Aquests factors són: educació, pobresa infantil i integració juvenil en el mercat de treball, i la seva clau de volta les polítiques de suport a la família.
Primera clau: un sistema educatiu més eficient
Un primer element diferencial és el rendiment escolar. Malgrat tenir una despesa per alumne inferior, el sistema educatiu polonès obté resultats clarament superiors en les proves PISA de l’OCDE.
PISA mesura competències bàsiques en matemàtiques, lectura i ciències entre estudiants de quinze anys.
En les darreres rondes, Espanya se situa aproximadament en la mitjana de l’OCDE:
- Matemàtiques: entorn de 480-485 punts
- Lectura: 475-480 punts
- Ciències: 485-490 punts
La situació presenta, a més, una forta desigualtat interna entre comunitats autònomes i entre entorns socioeconòmics. Catalunya, per exemple, se situa entre les darreres posicions dins Espanya.
Polònia, en canvi, obté resultats clarament superiors:
- Lectura: 510-520 punts
- Matemàtiques: 490-500 punts
- Ciències: 510-520 punts
Des de la dècada del 2010, el sistema educatiu polonès no només supera Espanya sinó que mostra una millora sostinguda, amb menor dependència del context socioeconòmic dels alumnes.
Segona clau: molta menys pobresa infantil
Abans que el capital humà es formi a l’escola, hi ha una condició prèvia decisiva: la situació social de la infància.
En aquest camp, Espanya presenta una de les dades més preocupants de la Unió Europea.
Segons Eurostat, UNICEF i diversos informes socials:
- Entre el 29% i el 30% dels menors espanyols viuen per sota del llindar de pobresa relativa.
- El risc de pobresa o exclusió social infantil (indicador AROPE) se situa entre el 34% i el 35%.
Espanya és, de fet, el país amb més pobresa infantil de la UE, fins i tot per sobre d’economies amb renda per càpita inferior.
La comparació amb Polònia és reveladora.
Malgrat haver tingut durant anys un PIB per càpita menor, Polònia presenta una taxa de pobresa infantil molt inferior, situada aproximadament entre el 12% i el 14% en els darrers anys.
Diversos estudis comparatius indiquen que Polònia és un dels països que més ha reduït la pobresa infantil en l’última dècada, amb reduccions superiors al 30% respecte als nivells inicials.
Tercera clau: joves fora del sistema
La tercera diferència apareix en la transició dels joves cap a l’educació superior o el mercat laboral.
Espanya continua patint el problema estructural dels joves NEET (ni estudien ni treballen).
Les dades d’Eurostat indiquen que:
- A Espanya, la taxa NEET entre 15 i 24 anys se situa aproximadament entre el 15% i el 17%.
- A Polònia, aquesta taxa és molt inferior: entre el 8% i el 10%.
Aquesta diferència reflecteix un sistema d’integració juvenil molt més eficient, amb menys abandonament i més connexió entre educació i ocupació.
Clau de volta: les polítiques familiars
Els tres factors —educació, pobresa infantil i joves NEET— convergeixen en un mateix punt: les polítiques familiars.
La família constitueix la primera infraestructura social que genera capital social i capital humà.
Segons la fitxa PF1.1 de l’OCDE, la despesa pública mitjana en prestacions familiars a l’OCDE era del 2,39% del PIB el 2021.
Polònia se situa clarament per sobre d’aquesta mitjana, entre el 3,2% i el 3,5% del PIB destinat a polítiques familiars després de diverses reformes profamília.
Espanya, en canvi, destina aproximadament l’1,8% del PIB, una xifra molt inferior tant a la polonesa com a la mitjana europea, i amb un creixement molt limitat en els darrers anys.
Aquest diferencial és determinant perquè les polítiques familiars afecten directament:
- la reducció de la pobresa infantil
- la participació laboral
- la natalitat
- la igualtat d’oportunitats
- la formació de capital humà a llarg termini
En definitiva, la diferència entre Polònia i Espanya no és només econòmica: és estructural i social.
Les infraestructures socials que reforcen la família, redueixen la pobresa infantil i milloren l’educació han estat una de les claus de l’èxit polonès, perquè estan en la base de la disponibilitat de bon capital humà i capital social.
I, al mateix temps, constitueixen una de les grans febleses del model espanyol.
Polònia està a punt de superar Espanya en PIB per càpita. No és un accident: educació millor, menys pobresa infantil i més polítiques familiars. #Economia #Europa Share on X
