Mentre governava el partit Llei i Justícia (PiS), Polònia era objecte de totes les crítiques cap a la seva dita “deriva il·liberal”. Però ara que s’ha format un nou govern amb una coalició presidida per Tusk, l’anterior deriva queda curta veient els primers passos del nou govern.
En primer lloc, ha liquidat tots els responsables dels mitjans de comunicació públics. Ho ha fet de primer moment en raó que no li agradaven. És clar, és el mateix, però més contundent i més ràpid que havia fet l’anterior govern. Treure els que hi havia i posar els seus. Però Tusk ho ha fet en 48 hores i no en un procés que ha durat anys, com va dur a terme Llei i Justícia.
Però, el més greu ha passat ara, quan la policia ha entrat al palau presidencial per detenir a un exministre, Kaminski, i el seu exviceministre, Wasik. Van entrar sense autorització i, per tant, va ser una invasió il·legal, que vulnera la inviolabilitat de les dependències del cap de l’estat. La raó és que tant l’exministre com Wasik havien estat indultats pel president de l’estat, Duda, per un presumpte delicte, i ara amb els canvis polítics es considera que aquest indult no té efecte malgrat que el TC en el seu moment el van donar com a vàlid. Però, els nous governants sostenen que el TC està format per persones afins a l’anterior govern.
El pastís és extraordinàriament considerable perquè, d’una banda, ataca els mitjans de comunicació i, d’una altra, qüestiona les decisions de les dues altres instàncies, la de l’estat en la persona del president i la del mateix TC.
Tusk i els seus aliats d’entrada s’estan comportant d’una forma molt més perillosa per a la democràcia que la que hi havia en la situació precedent. És legítim que vulguin canviar les coses, però en democràcia les formes i el respecte a les atribucions institucionals són fonamentals. El que està passant ara a Polònia és una mena de dictadura de l’executiu que es vol imposar a les altres instàncies perquè no tenen el seu color polític, fet que en democràcia és normal.
La primera conseqüència de tot plegat ha estat una gran manifestació ahir a Varsòvia (200.000 persones segons l’oposició, 35.000 segons el govern, que ho podem deixar en uns 50.000 i 100.000, és a dir molt gran), per protestar pel que està passant.
I com tot el que es complica encara ho pot fer més, i com el cap d’estat de Polònia, de manera semblant a l’italià o al portuguès, té poques competències, però són realment efectives, i en aquest sentit no hi té res a veure amb el cas espanyol, perquè en aquests països el cap de l’estat sí que és realment un poder moderador de l’executiu, el risc ara radica en el fet que si la coalició de govern no envia els pressupostos abans de finals de gener, amb un calendari molt atapeït, perquè els ratifiqui Duda, el cap de l’estat, aquest té la facultat de convocar noves eleccions.
Polònia és un exemple més que els liberals o els progressistes es comporten d’una manera molt semblant a aquells qui acusen de no ser-ho i que el problema no radica en les etiquetes sinó en el comportament i en assumir que la democràcia té com a regla la negociació i el consens, i no l’enfrontament i el conflicte.
Loading ...
