Polònia és l’alumne avantatjat de l’Aliança Atlàntica en despesa militar. L’any passat, el país gastà entorn del 4,12% del seu Producte Interior Brut en defensa, situant-se prop d’un punt percentual per sobre d’Estònia i els Estats Units, els dos països que completen el podi.
Però inclús aquestes xifres no són suficients, i les dues principals forces polítiques poloneses hi estan d’acord. El primer ministre liberal Donald Tusk i el president conservador Andrzej Duda, enemics jurats en política general, comparteixen l’objectiu de situar la despesa militar en un nivell inaudit a Europa i pràcticament arreu del món, fins a prop del 5% del PIB.
Lluny de matissar la política promilitar del govern conservador antecessor, Tusk anuncià el 7 de març una etapa completament nova, passant de l’objectiu precedent d’arribar als 300.000 soldats el 2035 al mig milió.
El primer ministre també declarà estudiar l’accés a armament nuclear, evocant l’exemple d’Ucraïna, qui cedí les seves armes atòmiques a Rússia en acabar la Guerra Freda, i tres dècades més tard fou envaïda pel seu veí.
Però la cosa no acaba aquí. I és que Tusk pensa completar aquest rearmament amb un canvi de mentalitat del conjunt de la població polonesa.
La idea inicial del govern és disposar de milions de reservistes que puguin engruixir encara més les files.
Així, Tusk anuncià un nou “model” social, en el qual “cada home adult a Polònia estigui entrenat per a la guerra”. Alhora, el primer ministre volgué emfatitzar que això no equivaldria a retornar a l’impopular servei militar, que va acabar el 2008.
Però com fer compatible aquesta mobilització massiva de reservistes sense passar per reinstaurar la “mili”?
La resposta sembla trobar-se en els incentius. Tusk prometé un programa d’entrenament militar excitant, equiparant les capacitats que s’hi podrien adquirir amb les de “James Bond”.
Analistes polonesos també han destacat la pertinència de presentar les competències adquirides durant els cursos militars com útils pel món civil professional, citant els primers auxilis, la ciberseguretat, la mecànica o el pilotatge de drons. Els incentius financers, com exoneracions d’impostos o complements de sou, també serien claus.
Les escoles també estan implicades en l’esforç, i el govern treballa a expandir un pla ja en vigor anomenat “educació amb l’exèrcit” a partir del curs vinent.
Sembla plausible que en una societat tan marcada pel dolor causat per les ocupacions russes i alemanyes, Polònia trobi nombrosos voluntaris joves que es vulguin inscriure als cursos, de diverses durades i formats, que el ministeri de defensa està preparant.
Tanmateix, també cal considerar que la reserva militar de Polònia avui en dia està envellida (mitjana d’edat de 45 anys) i desentrenada.
També hi ha veus que lamenten la mentalitat “consumista” i d’habituació a les “alegries de la democràcia” que ha impregnat els esperits polonesos des de la fi de la Guerra Freda.
De fet, segons els primers estudis d’opinió, el suport als anuncis de Donald Tusk és mitigat. Només la meitat dels polonesos fan costat a la iniciativa, mentre que un 39% declaren voler participar-hi.
Si en una societat europea de “primera línia”, com és Polònia, l’acollida d’aquests preparatius per a la guerra és tan tèbia, com seria en els països d’Europa occidental, amb societats més acomodades des de fa molt més temps i amb una percepció molt menys tensa envers l’amenaça russa?
Tusk prometé un programa d'entrenament militar excitant, equiparant les capacitats que s'hi podrien adquirir amb les de James Bond Share on X
Loading ...
