Cada vegada és més evident el pes que Podemos té dins del govern (i fora d’ell el PNB, però aquesta és una altra història) de manera que les posicions habituals del PSOE estan quedant marginades. Podríem dir que s’està reescrivint el posicionament polític d’aquest històric partit, precisament quan es troba governant, i per tant hauria de marcar l’agenda política.
Un fet que ha sorprès propis i estranys és la crítica que han efectuat diputats de Podemos al ministre d’Interior, Fernando Grande-Malaska, per la bona acollida que ha fet de la sentència del tribunal europeu sobre el retorn “en calent” dels immigrants il·legals. No és habitual que les mateixes forces governamentals arremetin contra una figura governamental tan delicada com és el responsable d’Interior.
L’embolic que s’ha produït amb la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, per la intervenció del ministre Ávalos només s’explica pel predomini intern que té Podemos en el si del govern, perquè la línia històrica del PSOE ha estat la d’alinear-se amb els països occidentals, contra el règim de Chávez, amb l’excepció de Rodríguez Zapatero.
El problema d’Ávalos és molt clar. Per una banda la seva estranya intervenció en un tema que no és de la seva competència; i per l’altra, el degoteig de declaracions seves on l’última rectificava l’anterior.
D’aquesta manera el problema ha pres dues dimensions: una, si la vicepresidenta veneçolana amb la seva presència a Espanya va vulnerar l’establer per la Unió Europea que li impedia trepitjar el territori de la Unió, i si aquest fet constitueix un delicte o no, qüestió que avui ja està en mans de dos jutjats de Madrid.
Però és que amb independència d’aquest fet, les contínues rectificacions d’Ávalos, que és el número dos del PSOE, comporten la sospita d’haver mentit. I si es confirmés aquesta possibilitat, la seva situació política esdevindria insuportable. Sense Podemos aquest problema no estaria a l’agenda del govern.
També és evident la intromissió del vicepresident Iglesias a la crisi d’agricultors que ha pres una dimensió extraordinària. El responsable d’aquest àmbit, el ministre d’Agricultura que pertany al PSOE, està absolutament desaparegut, mentre que el protagonisme l’han assumit dos personatges del govern que poques competències tenen en el problema. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, i Iglesias que té competències en Afers Socials. També és com a mínim pintoresc que tot un vicepresident del govern, com ja abans va fer el president Torra amb els CDR, convidi les organitzacions agràries a “seguir collant”. Potser aquest paper d’agitació no és el que s’espera d’un vicepresident del govern, que en tot cas el que ha de fer és propiciar solucions.
La recent escandalera al Congrés dels Diputats amb motiu de la interpel·lació de l’oposició per l’afer de la prostitució de menors tutelats pel govern balear obre un altre capítol de pràctiques poc habituals en les governacions del PSOE, pel llenguatge i per l’actitud. L’oposició criticava el govern perquè en el cas d’aquella autonomia illenca, el govern format per socialistes, Podemos i nacionalistes ha bloquejat la formació d’una comissió d’investigació al parlament autonòmic. La resposta d’Iglesias va ser absolutament denigrant i insultant per a les diputades que havien formulat la interpel·lació.
És evident que aquesta forma de procedir no facilita una situació política racional. També en el “deure” d’Iglesias hi ha un tema agrari que no és el dels conflictes del sector, sinó una qüestió més específica, que és la situació dels immigrants en els campaments de la vergonya de Huelva, que va ser denunciada pel relator de l’ONU sobre drets humans. Aquí el vicepresident d’Afers Socials té una magnífica ocasió per actuar d’acord amb les seves competències i en ajuda de la comunitat andalusa per resoldre, o almenys millorar, aquest escàndol humà. De moment la seva resposta pel que fa a abordar el problema ha estat silenciosa.
