Taula de diàleg

Peta la taula de diàleg per la banda catalana. Petarà també el govern?

La taula de diàleg ha començat molt malament pel que fa a la Generalitat, perquè ni tan sols han estat capaços de posar-se d’acord en la seva composició. Això ha fet que, com és conegut, la presència del govern hagi quedat reduïda només a una representació d’ERC, fet que ha obligat al govern espanyol a suprimir dos dels seus representants: Raquel Sánchez del PSOE i Manuel Castells d’UP.

Aquesta fragilitat farà que el resultat d’aquesta reunió i les següents siguin mirades per tot un ampli sector de l’independentisme amb un exacerbat esperit crític, que està facilitat per la insòlita declaració improvisada de Sánchez en el debat que va tenir lloc aquest dimarts 14 de setembre al Senat, quan, contestant a una interpel·lació i fora de la resposta que portava per escrit, va afirmar que no es podien posar terminis a la taula del diàleg, i que ningú pensés que ni en 2, ni en 3, ni en 4 anys es poden esperar resultats. Estava exposant la visió profunda que fins ara no ha aflorat i que té el govern de les converses: allargar-la i allargar-la per aconseguir el suport d’ERC, que fa possible la seva legislatura, fins al final ,perquè a hores d’ara, si hi haguessin eleccions a curt termini, el resultat seria la seva derrota.

El lligam que uneix ERC i Sánchez no és el que s’acabi obtenint una solució concreta pel conflicte, sinó una perspectiva indeterminada que, d’una banda permeti dotar d’estabilitat el govern a Madrid i que d’una altra li permeti mantenir la cara a Aragonès a Catalunya. Uns i altres saben que si hi ha eleccions el resultat seria clarament perjudicial per a tots dos.

Per aquesta llargament indeterminada data, Sánchez utilitza com a instrument la denominada agenda del reencontre, un document de 44 punts elaborat per la Moncloa que recull les demandes que en el seu moment van presentar Mas, Puigdemont i Torra, que van fer arribar a Rajoy i després Sánchez, i del qual només està exclòs el referèndum d’autodeterminació.

ERC sap perfectament que ni amnistia ni autodeterminació són possibles, si bé com Sánchez, però sense dir-ho, confia que es vagin produint contrapartides suficients que permetin demostrar que la taula del diàleg és útil. En llenguatge del “procés” seria retornar a una pantalla molt passada, però ERC confia en que això porti bons resultats i pugui argumentar que a través d’ells ampliarà la base independentista fins a fer-la tan gran que sigui possible refusar el referèndum. Total, i això ja ho va dir Aragonès, estem en una aposta a llarg termini per interessos de partit i per inviabilitat de present, però que sigui com sigui situa la reivindicació de la independència en una via semàntica i en un horitzó que, en el millor dels casos i des del seu origen, haurà consumit més d’una generació.

Estàs d'acord que els alumnes d'ESO puguin obtenir el títol sense haver aprovat totes les assignatures?

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú