Fa poc més d’un any, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial declaraven que el panorama de l’economia mundial postpandèmica era cada cop més incert a causa de la inflació, l’increment dels tipus d’interès i les crisis de l’energia i la guerra d’Ucraïna.
No obstant això, resulta evident que, fins ara, no hi ha hagut un gran xoc econòmic que hagi fet entrar en una greu crisi les principals economies del món. Per a ser més exactes, els problemes que fa 12 mesos ja existien segueixen presents o han empitjorat (inflació, ineficàcia de la política monetària d’encarir el preu dels diners, despesa pública desbocada i endeutament generalitzat).
Alhora, els símptomes que un mal profund afecta els països desenvolupats es multipliquen: recessió i més recentment, estancament al 0% de creixement de l’economia d’Alemanya, inflació subjacent encara molt elevada, intenció dels bancs centrals de seguir apujant els tipus d’interès i fre del creixement econòmic de la Xina.
Amb tot, i segons els economistes consultats pel Financial Times, les perspectives econòmiques han millorat pel conjunt de l’any 2023, però han empitjorat sensiblement pel 2014, retardant la tan temuda crisi econòmica global.
Segons el consens dels analistes, el creixement de l’economia mundial d’enguany serà del 2,4%, mentre que l’any que ve es frenarà al 2,1%.
Els factors que estarien salvant l’any segons els experts són una demanda, i per tant un consum, persistentment forts, d’una banda, i de l’altra una ocupació que segueix en xifres històricament elevades.
Part d’aquest fenomen es podria explicar per la continuïtat de l’endeutament públic i pels estalvis de les famílies que encara resten del període de la Covid, tot i que fa poc s’ha apuntat que aquests estarien ja pràcticament del tot exhaurits.
Els experts consultats també apunten que els ajustaments estructurals que les economies, particularment les dels països desenvolupats, han de fer tard o d’hora han estat empesos en el temps.
De fet, segons apunta l’economista en cap del Citi Bank el nord-americà Nathan Sheets, en molts països, Estats Units inclosos, “hi haurà una recessió, però aquesta arribarà més tard”.
Tanmateix, retardar la crisi econòmica també podria fer que aquesta resulti encara més profunda i destructora quan efectivament arribi.
Els bancs centrals, que preveien començar a retallar tipus d’interès el 2023 i permetre així l’anhelat “soft landing” (“aterratge suau” en el llenguatge monetari) que domés la inflació sense provocar una recessió, es veuen ara abocats a seguir apujant-los.
La Reserva Federal nord-americana, per exemple, podria portar els seus tipus d’interès fins al 5,5% o inclús el 5,75% aquest mes de setembre. Per la seva banda, el Banc Central Europeu es troba davant un dilema més complicat perquè a diferència dels Estats Units on l’economia segueix creixent, el Vell Continent multiplica els símptomes de malaltia, començant per una Alemanya que no aixeca el cap.
Els economistes aposten que els Estats Units creixin un 1,9% aquest any i un 0,6% el 2024, mentre que el BCE espera que l’eurozona creixi un 0,9% i un 1,5% respectivament – unes previsions, sobretot les del 2024, que són molt probablement massa optimistes tenint en compte el panorama que s’obre a les acaballes de l’estiu.
Pel que fa a la Xina, s’accentuarà la frenada del seu creixement, cosa que els experts apunten que és estructural. Els països emergents, com Índia, Mèxic i Brasil, podrien, en canvi, sortir millor parats i expandir-se amb més força.
Retardar la crisi econòmica també podria fer que aquesta resulti encara més profunda i destructora quan efectivament arribi Share on X
Loading ...
