El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta del ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, una llei de famílies que és exactament la mateixa que va preparar Ione Belarra de Podemos. Bustinduy afirma que hi haurà modificacions al llarg de la tramitació al Congrés. No és un bon precedent.
La llei de Belarra era per a la família una mala llei perquè, com totes les seves estava carregada d’ideologia i mancada de política familiar substancial. A més, la llei es tramitarà per via urgència, de manera que una vegada més s’abusarà d’aquest camí que redueix el debat parlamentari, la llum i els taquígrafs, les compareixences de persones i entitats expertes en el tema i els informes d’instàncies estatals. Una vegada més, com es va fent sistemàticament, serà un “yo me lo guiso, yo me lo como” en el que el futur del país és dictat per la llei de la majoria, i a més no sobrada, sense més matisos. És un vici democràtic que ja Alexis de Tocqueville denunciava en legislar sistemàticament les normes per a tothom a força de l’ús i l’abús de la majoria. El ministre ha assegurat que al llarg de la tramitació recolliran el concepte de família nombrosa, que la llei Belarra ha fet desaparèixer. Esperem.
Un dels defectes més importants de la llei és que una vegada més no es considera l’ajut universal a la família per raó del nombre de fills, com passa a Europa. Per raons també ideològiques, en lloc d’establir aquest denominador comú per a tothom, amb independència que després es vulguin establir situacions particulars, el que es fa és una perdigonada de mesures en funció de cadascun dels tipus de família que la llei defineix, i aquest és l’altre gran problema. La confusió.
En lloc de centrar-se en la família estàndard o clàssica, la que és encara la més abundant, el que fa és una tipologia per raons ideològiques, on tot es barreja i s’equipara una família formada per un matrimoni estable amb fills o una família nombrosa que pràcticament sempre respon a aquelles característiques a, per exemple, una família monoparental que, per cert, reben ajuts extraordinaris.
Legislen d’acord a com ells viuen les seves vides, no per raó de la realitat i la necessitat del país. I, sobretot, creen confusió perquè una cosa és retornar a les famílies la seva aportació valuosa i insubstituïble, que és el que fan les de model clàssic (home, dona, fills, estabilitat) amb les necessitats d’ajuda d’una sèrie de famílies que, per la seva estructura, precisament en lloc d’aportar a la societat, com fa el model clàssic, necessiten que els hi donin suport per poder tirar endavant. Es confonen les polítiques de foment d’allò que és bo amb les polítiques pal·liatives d’allò que presenta deficiències en el seu funcionament.
Des de la dècada de 1980, diversos estudis sociològics, iniciats pel treball pioner de James Coleman, han suggerit que la fórmula de matrimoni abans de tenir fills, estabilitat matrimonial i descendència està associada amb un èxit social més gran. Aquesta associació s’ha observat en diferents països i contextos socials, fet que la converteix en un tema d’interès per a investigadors i policymakers.
Evidència empírica: Els estudis han trobat que les persones que segueixen aquesta fórmula tenen més nivells d’educació, ingressos, salut i benestar que les que no ho fan. A més, els fills tenen més probabilitats de tenir èxit a l’escola, evitar la delinqüència i formar relacions estables.
Factors que expliquen l’associació: Hi ha diverses explicacions per a l’associació entre la fórmula matrimoni-estabilitat-descendència i l’èxit social. Algunes de les més importants són:
- Major estabilitat econòmica: Les famílies amb dos pares solen tenir més ingressos i una millor distribució de les responsabilitats domèstiques, cosa que els permet brindar als seus fills un millor ambient per al desenvolupament.
- Major suport social: Les parelles casades amb fills tenen una xarxa social més àmplia i forta, que els pot proporcionar suport emocional i pràctic.
- Millors valors i habilitats: Els pares casats solen transmetre als seus fills valors i habilitats que els ajuden a tenir èxit a l’escola i a la vida.
Naturalment com tot el que és humà no es tracta de determinisme, però sí d’estadística i probabilitats.Tot i que la fórmula matrimoni-estabilitat-descendència no és una garantia d’èxit social, l’evidència empírica suggereix que està associada amb una sèrie d’avantatges per a les famílies i els fills.
És important que les polítiques públiques i els programes socials considerin aquesta associació i donin suport a les famílies que segueixen aquesta fórmula, així com a aquelles que no la segueixen per diverses raons.
Un altre aspecte molt greu de la llei és precisament que s’acaba de rematar, perquè ja està molt malmès, la figura del matrimoni, en liquidar tota diferència amb les parelles de fet. El vincle matrimonial ja està molt malmès per les legislacions anteriors, sobretot pel divorci exprés, l’únic tipus de contracte que es pot trencar sense causa i ràpidament, fet que redueix el compromís al no-res.
Ara, ser parella de fet o el matrimoni ja no tindrà cap de les poques diferències que restaven
Ara, ser parella de fet o el matrimoni ja no tindrà cap de les poques diferències que restaven. Però l’evidència és que es tracta de dos vincles de vida molt diferents. Les parelles de fet duren molt menys temps, es trenquen més, amb motiu de la ruptura fa que el feminicidi de parella sigui molt més elevat en aquest tipus de relació, perquè una de les seves causes fonamentals és precisament la ruptura. També tenen menys fills i també donen lloc a més famílies desestructurades, és a dir, famílies monoparentals que majoritàriament després necessiten l’assistència pública per poder tirar endavant. És un error extraordinari.
És una llei fonamentada en el subjectivisme ideològic de l’estil de vida dels qui ens governen, basat en la satisfacció del desig de l’autorealització sense límits, incentivada amb diners públics, de l’emotivisme més individualista sense contemplar per a res les conseqüències de tot plegat sobre el bé comú. En definitiva, és una llei prototipus de la societat desvinculada. I a més les famílies amb fills continuaran a molta distància dels ajuts que reben a Europa.
COL·LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA:
