El pacte de Sánchez amb ERC, ara com ara ,és més que probable i és una de les raons per les quals s’han atrevit a fer la reunió d’aquest dimarts a Barcelona. Cal dir que el lloc escollit no deixa de ser una prova de foc pels que s’oposen a l’acord, que permetria acabar amb la inestabilitat política espanyola. Seran els CDRs i Tsunami Democràtic capaços de portar al carrer el dia 10 la pressió necessària per dissuadir ERC d’acceptar el pacte?
Abans, però, aquest mateix dilluns dia 9, s’haurà produït la reunió a Waterloo dels dirigents i diputats de JxCat i el PDeCAT amb Puigdemont. La idea de l’expresident de la Generalitat és molt concreta: avançar les eleccions al Parlament de Catalunya per situar ERC en l’escenari d’anar a uns comicis havent pactat amb el PSOE.
JxCat, Torra i Puigdemont consideren que aquest escenari pot destrossar les expectatives electorals d’ERC, i afavorir la victòria d’aquells que consideren que no hi ha cap negociaciò més que la del referèndum per la independència. El calendari situaria les eleccions a finals de febrer o a principis de març. Per a ells, la repetició de les eleccions a Espanya i la manca de pressupost a Catalunya i a l’Estat, no és un argument perquè consideren que el país viu en una situació extrema i que aquests problemes tenen en aquest marc una importància secundària.
Un interrogant és què farà el PDeCAT, que assisteix a la reunió amb Marta Pascal i David Bonvehí. S’oposaran a la decisió tan radical de Puigdemont, o bé l’assumiran com han anat fent fins ara? Si l’accepten, es produirà de retruc el procés d’unificació en el marc de JxCat i la definitiva liquidació del que queda del que abans fou la important CDC. Aquest fet deixaria fora de joc al sector dels convergents que voldrien una política més temperada i més d’acord amb el que consideren que és la situació real del país.
Cal dir que a favor d’avançar les eleccions també hi juga el fet de la possible inhabilitació de Torra, perquè d’aquesta manera ja no hi hauria la necessitat d’escollir un president per part del Parlament. És clar que, els terminis de la presidència de Torra es poden allargar sensiblement, amb la simple presentació d’un recurs al Tribunal Suprem. Però és dubtós que se segueixi aquesta via perquè la qüestió és abocar ERC a unes eleccions immediates.
Si el PDeCAT no reacciona, cal veure si aleshores s’activa com a organització política el sector que es va reunir a Poblet i que posteriorment va donar lloc a la legalització d’una associació que reunia independents, gent del món convergent sobretot, i alguns socialistes.
La urgència del temps en el cas d’unes eleccions al febrer fa molt difícil que es pugui formar un nou partit polític, més quan aspectes tan importants com és el possible candidat i el finançament estan per resoldre. Aquest escenari concediria un avantatge posicional a Units per Avançar, que tot i la seva reduïda dimensió, està constituït com a partit i té un diputat al Parlament de Catalunya gràcies a l’aliança amb el PSC. Les eleccions podrien accelerar la convergència entre aquestes dues formacions.
Una mica més complicat ho té l’altre sector format per la Lliga Democràtica, com Lliures i altres grups menors com el Carlemany, que en tot cas haurien d’improvisar ràpidament una candidatura electoral. En ambdós casos, i en cas de presentar-se per separat, les possibilitats d’obtenir representació electoral són escasses perquè la seva penetració social és reduïda, i en tan poc temps i escassos recursos sembla difícil que puguin fer el forat que la pròpia UDC, amb més mitjans i persones més conegudes al davant, no van assolir.
Hi ha una data important en tota aquesta situació, és la del dia 19, quan el Tribunal Europeu determinarà si Junqueras té o no immunitat com a parlamentari europeu. De retruc aquesta decisió incidirà sobre Puigdemont, si bé de forma no immediata, perquè el seu cas serà contemplat per separat.
La jugada de Puigdemont de fer-li pagar a ERC el cost de l’acord amb el PSOE, pot veure’s alterada si Junqueras pot sortir de la presó durant del dia i per tant, fer campanya. La imatge d’una persona empresonada, que torna a la cel·la cada dia i que defensa la posició d’ERC des del lideratge de Junqueras, pot fer molt forat electoral.
Aquesta possibilitat, i la d’un govern tripartit amb Comuns i PSC, pot ser un al·licient addicional per als republicans, perquè de produir-se, condemnaria JxCat a l’ostracisme. El faria fora de tots els recursos importantíssims de la Generalitat que avui controla, perquè el grup de Puigdemont només pot pactar amb ERC, o com a molt amb la CUP, i amb aquesta segona força de cap manera podria arribar a governar. Per tant, la jugada de Puigdemont pot ser també l’anunci d’una mort a termini fix per asfíxia econòmica i de recursos humans. La jugada d’ERC es podria completar entrant a formar part del govern municipal i expulsant JxCat del govern de la Diputació de Barcelona. D’aquesta manera, el domini de republicans, comuns i socialistes sobre les institucions catalanes seria total.
