Per què el PSOE es nega rotundament a plantejar-se un avenç de les eleccions malgrat l’allau de dificultats que l’envolten? La resposta és senzilla: perquè perdria. Tot i el desgast parlamentari, de què no ha aconseguit aprovar els pressupostos per segon any consecutiu i de l’erosió del seu soci Sumar, Pedro Sánchez insisteix a resistir al capdavant del Govern.
Les dades ho expliquen. Segons l’enquesta periòdica de NC Report, un 63% dels ciutadans desconfia del Govern, mentre que només un 30% mostra confiança. Aquest percentatge ni tan sols equival al total de votants del PSOE i Sumar, cosa que revela una dada encara més preocupant per a la Moncloa: ni tan sols tots els votants socialistes confien en Sánchez.
Naturalment, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) -sota la direcció de José Félix Tezanos- ofereix sempre una versió alternativa: victòria del PSOE, estancament del PP, lleugera erosió de Sumar, i possibilitat de mantenir la coalició. Tot i això, les dades del CIS discrepen radicalment de les ofertes per totes les altres empreses demoscòpiques. I quan diem totes, és literalment totes.
Aquest descrèdit del CIS ha provocat un enfonsament en la reputació. En una escala de fiabilitat de l’1 al 10, l’organisme públic, que abans era entre els més respectats pel seu ampli pressupost, avui suspèn amb un 3,5. Una dada que parla per si mateixa.
En canvi, enquestes com la de Celeste-Tel, amb una valoració de 5,5, atorguen al PSOE un 28% dels vots, quatre punts menys que el CIS. En canvi, al PP li assignen un 34%, una xifra sòlida i sostinguda, mentre que el CIS el redueix a un 29%, una diferència significativa.
Sobre Vox, hi ha consens: es mou al voltant del 14%, oscil·lant lleugerament amunt o avall segons el sondeig. Sumar, en canvi, voreja el 6%, encara que la majoria d’enquestes preveuen que no arribarà a aquesta xifra. Algunes ja situen Podem a prop de l’empat, fins i tot superant-lo amb un 5% o més, llevat del CIS, que manté altres xifres.
En resum, Sumar s’enfonsa, i Podem competeix pel mateix espai marginal. Totes dues formacions eviten provocar un impacte perquè saben que es troben en un equilibri de debilitat mútua.
Vox manté una posició estable, sense assolir el 15% però sense caure del 13%. El Partit Popular segueix a l’alça, acostant-se cada vegada més als 150 diputats, encara que sense assolir-los. En canvi, la suma d’escons del PSOE i Podem és molt lluny dels números que aconsegueix el PP en solitari.
Sumar s'enfonsa, i Podem competeix pel mateix espai marginal. Totes dues formacions eviten provocar un impacte perquè saben que es troben en un equilibri de debilitat mútua Share on X
Loading ...
