Per què el PP pot perdre les eleccions generals?

Les enquestes, excepte la del CIS de Tezanos, donen sistemàticament la primera posició al PP amb una diferència d’entre 3 i 5 punts en relació amb el PSOE de Sánchez. El resultat és insuficient per formar un govern si no fa una aliança amb Vox, que és el que intenta torpedinar de totes totes el president del govern.

Hi ha un altre factor important que constitueix l’altra operació de Sánchez que és reforçar la iniciativa de Yolanda Díaz i la seva operació Sumar a fi que fos la tercera opció electoral en resultats, desplaçant a Vox. Aquest canvi tindria importants repercussions en nombre de diputats assolits perquè donat el sistema electoral espanyol, en la majoria de circumscripcions la quarta opció ja no treu diputats.

Per tant, donar per guanyador al PP és molt agosarat, més si es tenen en compte una sèrie de factors com els següents:

1. No té una cultura política pròpia integral com a alternativa al PSOE, com ho demostra el seu seguidisme en relació amb la ideologia de gènere, el feminisme, l’avortament, la família, etc. O bé comparteix els punts de vista socialistes o bé assumeix un perfil baix.
2. Aquesta supeditació cultural es fa palesa i té importants repercussions en el fet que el govern aliat amb l’extrema esquerra es permet demonitzar el PP perquè no pugui pactar amb la seva dreta, però el discurs invers és molt feble.
3. El PP es presenta com a gran defensor de la unitat d’Espanya i antiindependentista, però la forma com ho planteja fa que en la pràctica reactivi l’independentisme que vol combatre, mentre que Sánchez amb la col·laboració d’ERC, ha aconseguit desactivar-lo políticament. Està per veure que la forma com ho ha fet tingui un gran cost d’aquí a les eleccions.
4. El PP no vol construir cap alternativa a Catalunya. L’expressat punt anterior facilita el rendiment electoral socialista a Catalunya i perjudica el PP, en una actitud que sembla deliberada. Només cal comparar la posició dels populars bascos oberts al basquisme moderat procedent del PNB i el caràcter totalment refractari a la més mínima gota de catalanisme del PP a Catalunya. La pregunta és si es pot governar Espanya sent marginal a Barcelona i a Catalunya.
5. Els pensionistes són la gran arma secreta de Sánchez. El manteniment del poder adquisitiu de les pensions més la cirereta que ha reactivat l’Imserso, unit al temor sobre què pugui fer el PP, com ja va fer Rajoy, pot ser una arma electoral de destrucció massiva per als populars comptant que a més els jubilats són el sector de població amb major índex de participació electoral.
6. No té un programa econòmic de contingut social clar i si el té, no l’explica.
7. La seva capacitat i habilitat al Congrés és molt limitada i no es tracta només del perfil de la portaveu Cuca Gamarra, sinó de la incapacitat per fiscalitzar el govern i mostrar a la ciutadania la degradació que viuen l’estat de dret i la democràcia a Espanya.
8. La renovació del TC ha estat un desastre. La resistència a complir amb el que obliga la Constitució ha acabat amb una solució pèssima que ha convertit el TC en un ministeri més del govern, com és fàcil constatar-ho per les escandaloses sentències i la forma com s’estan produint en matèries tan delicades com l’eutanàsia i l’avortament.
9. No té discurs per qüestionar el paper de Yolanda Díaz i la possibilitat que acabi albirant la tercera força del Congrés. La seva falta de cop doctrinal també és manifesta en aquest capítol i amb el complex que té en assumir la realitat de Vox, problema que Sánchez no té en relació a les estridències d’UP, Bildu o ERC.
10. Malgrat les aparences Sánchez s’entén bé amb la molt gran empresa espanyola. Poden discutir per qüestions que no canvien res en el fons, com els impostos que han dut a terme sobre la banca, però Sánchez en cap moment ha actuat per alterar les regles de joc (tampoc UP). Cal recordar que la màxima concentració bancària de la UE es dona a Espanya, on els 5 grans bancs ja controlen quasi el 70% de la quota de mercat i han crescut l’astoradora xifra de 25 punts percentuals des del 2008. Però Sánchez no té en cartera res per modificar aquesta situació. Igual es pot dir en relació amb les grans gasistes i petrolieres. Tot el discurs sobre l’hidrogen verd es concreta amb una formulació que és la que han posat sobre la taula aquestes empreses per mantenir centralitzat el negoci de l’energia malgrat la transició energètica.

 Loading ...