Llegint i veient la majoria de mitjans de comunicació catalans, hom pot treure la impressió que Polònia està governada per un conjunt de fanàtics eixelebrats. Paga d’aquesta manera el peatge per tenir un govern que no respon al corrent cultural principal d’afavorir els col·lectius LGBTI i l’avortament. Aquest país, com en el cas d’Hongria, marquen una diferència substancial en aquests temes amb el comú denominador de la UE. Aquest tipus de crítica desqualificadora en els nostres mèdia s’ha posat de manifest amb les últimes eleccions presidencials, en les quals el president sortint, Andrezej Duda, ha acabat guanyant al candidat de l’oposició, Rafal Trzaskowski, per un ajustat 51,2% a 48,8%. La campanya va ser com una mena de plebiscit i el grau de participació va ser elevadíssim, de més del 70% i una vegada més el partit del govern va tornar a guanyar.
Aquest seguit de victòries en una població de 38,1 milions d’habitants té una raó objectiva clara, a més d’altres consideracions que es puguin fer.
La bona gestió econòmica i social que ha anat fent el Partit del Dret i la Justícia (PiS, per les seves sigles en polonès). El 2019 el PIB va créixer un molt elevat 4,1%, quan la mitjana de la UE es quedava en un 1,5%. I no es tracta de flor d’un dia, entre 1990 i el 2018 el PIB polonès va augmentar en un 788%, i el que també és important pràcticament: no va enregistrar un fort impacte com la resta de països a causa de la gran crisi iniciada el 2008. La taxa d’atur ha registrat també una caiguda espectacular del 17,8% el 2005 al 3,3% del 2019, una xifra molt bona en el marc europeu i inimaginable per a Espanya i Catalunya, malgrat que Polònia partia de nivells de dos dígits que s’acostaven perillosament al 20%. És un èxit inqüestionable. La traducció de tot plegat és que no és només creixement econòmic sinó també una bona distribució dels beneficis socials, que s’ha traduït en un elevat creixement de l’esperança de vida, que ha passat de 71 anys el 1990, als 78 el 2019. També en aquest cas la seva evolució la configura com un exemple a Europa.
Per últim el seu rendiment escolar és un dels més eficients d’Europa, ja que ha aconseguit anar escalant posicions fins a situar-se en els primers llocs a les proves PISA, malgrat disposar d’una despesa per alumne molt menor de l’espanyola, que viu instal·lada en l’emergència educativa.