Per què Catalunya necessita eleccions ja (1). L’escàndol de l’aigua

El debat del dimecres dia 13 al Parlament de Catalunya va posar en relleu dues evidències:

Primera, que el govern només compta amb el suport dels migrats 33 diputats d’ERC, per tant, una minoria incapaç de sostenir el govern. Segona, tots els partits sense excepció van considerar que el govern d’Aragonès és un desastre.

El més curiós del cas és, però, que aquest desastre no té com a conseqüència, i com passaria en un sistema realment fonamentat en la democràcia parlamentària i no en la partitocràcia, la convocatòria d’eleccions per assolir un canvi, sinó que es tracta senzillament de fer servir a Aragonès com la paret del frontó.

De fet, no té res de nou aquest anunciat d’acord amb les dades de les enquestes del CEO: els dos pitjors presidents de la Generalitat, amb diferència, han estat Torra i ara Aragonès. Però mentre que aquell no disposava del beneplàcit socialista, ERC sí que el disposa per necessitats de Sánchez a Madrid. I així el deteriorament de la societat i de les institucions catalanes continua perquè a una part dels partits, socialistes i comuns, naturalment també ERC, no els hi interessa fer foc nou.

El debat va anar dels escàndols que estan sobre la taula: els resultats desastrosos de l’informe PISA, la imprevisió amb la sequera, la situació de l’aeroport de Barcelona que oscil·la entre la incertesa i la saturació. Però, de fet, la llista seria molt més llarga.

És el que volem fer des de Converses: situar els grans problemes, que a més són d’urgent resolució, que té plantejats la governació de Catalunya.

Perquè una característica curiosa del govern d’Aragonès és que s’ocupa d’allò que no cal o que fins i tot és contraproduent, com el “Pla d’Acció per combatre la pressió estètica”, que caldria explicar perquè s’aconsegueixi entendre, i la seva incapacitat per abordar no ja urgències, sinó emergències. I naturalment una d’aquestes emergències és la sequera. Ja l’hem tractat en altres ocasions, però ara voldríem situar l’accent sobre l’extraordinària imprevisió d’un problema llargament anunciat, perquè cal recordar que aquesta història fa 3 anys que dura.

Ara entrarem en fase d’emergència i això té greus conseqüències, però no només per al moment present, sinó pels seus efectes, que duraran anys. Òbviament, duraran temps les conseqüències negatives sobre el forest i sobre l’agricultura i, malgrat aquest fet, la Generalitat no contempla cap pla d’acció per pal·liar unes conseqüències irremeiables. Però, és que a més, patirem temps la manca de noves localitzacions industrials i d’altre tipus que tingui una important relació amb el consum d’aigua, a més de l’afectació poc coneguda sobre una part del teixit empresarial. La Generalitat, abocada a l’estiu, es trobarà en la tessitura de discriminar a favor del turisme o bé obligar-lo a restringir el consum d’aigua d’una manera radical com haurà fet des de gener d’enguany amb tots els consums hídrics.

Tot això tindria un altre aspecte si la Generalitat hagués fet els deures a curt, mitjà i llarg termini. Els més evidents de tots tenen a veure amb el mal estat de les conduccions i les pèrdues d’aigua. Recordem que l’Ens Abastament d’Aigua Ter-Llobregat tenia una fuita de 180.000 litres per dia i que el 2022 el gerent de l’Ens, José Miquel Diéguez, va dir que avançarien la seva solució del 2025 al 2024. Aquests són els ritmes que en plena emergència té la nostra administració per resoldre grans fuites d’aigua.

L’altra gran qüestió rau en l’aigua regenerada. Si l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) hagués dut a terme les inversions previstes per regenerar l’aigua de les depuradores, el problema ara seria molt menor.

I ja ni en parlem de qüestions a llarg termini i més controvertides com són la interconnexió de conques i el creixement d’embassaments allà on és possible per aprofitar millor les pluges torrencials. Ara el problema de la sequera està concentrat en les conques interiors, que és allà on no ha plogut i que té reserves situades a un mínim mai assolit, un 17%. Però hi ha una altra part de Catalunya, la de la conca de l’Ebre, que presenta un nivell de reserves del 40%. No és per tirar coets, però evidentment no significa el problema que té l’altre espai hidrogràfic, que és precisament el que concentra la major part de la població i l’activitat econòmica perquè en ell es troba l’àrea metropolitana de Barcelona.

Cal recordar que l’abril del 2023 Brussel·les va expedientar la Generalitat per no haver presentat el Pla de gestió de l’aigua. En altres paraules, en plena sequera ni tan sols feia els deures formals. Aquest és un primer greu i gran escàndol. N’hi ha més. Els veurem.

 Loading ...