Davant la gravetat del sosteniment del sistema de pensions actual, el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Óscar Arce, i el president d’Airef, José Luis Escrivá, demanen reformes profundes per tractar la problemàtica actual.
Segons Arce, “previsiblement” s’hauran d’ajustar els comptes per a la viabilitat social i financera del sistema públic de pensions. Amb el punt de mira en la crisi demogràfica, el director ha apuntat que el sistema de pensions s’enfronta a curt i llarg termini per la seva situació deficitària i la “pressió a l’alça” sobre la despesa en pensions que exercirà en les pròximes dècades l’augment de la taxa de dependència, l’esperança més gran de vida i la jubilació dels “baby boomers”.
En la seva opinió, les reformes sobre el sistema dutes a terme en 2011 i 2013 van suposar un “avanç substancial” per garantir la sostenibilitat financera del sistema. No obstant això, en haver-se suspès l’aplicació dels principals elements de la reforma del 2013 (el factor de sostenibilitat i l’Índex de Revaloració de les Pensions), Arce veu qüestionada la viabilitat financera del sistema a mitjà i largo termini i creu necessari assolir acords “amplis” per garantir la seva viabilitat social.
El Banc d’Espanya defensa que la futura reforma del sistema de pensions ha de sostenir-se sobre dos pilars: sostenibilitat financera i social i contributivitat, predictibilitat i transparència. En aquest sentit, considera fonamental comptar amb mecanismes automàtics que garanteixin l’equilibri financer del sistema i que els beneficiaris rebin informació clara i detallada sobre les seves obligacions i drets dins del sistema per poder fer plans amb suficient anticipació.
Com a alternatives per reforçar la sostenibilitat del sistema, Arce ha apostat de nou per valorar la possibilitat d’introduir “ajustos” en l’edat efectiva de jubilació, que xifra en l’entorn dels 64 anys. Recorda a més que diversos països de la UE han lligat l’edat de jubilació a l’esperança de vida, com Itàlia, Portugal, Dinamarca i Finlàndia.
A més, adverteix que suprimir el límit màxim de cotització, encara que seria una mesura amb un potencial recaptatori elevat, podria afectar negativament a l’ocupació i generaria un augment de la despesa en pensions a futur llevat que es mantingui el límit imposat per la pensió màxima, “en aquest cas el caràcter contributiu del sistema es veuria minorat “.
Per Escrivà la sostenibilitat de les pensions és “manejable”, ja que les seves estimacions demogràfiques són lleugerament més positives que les estimacions del Banc d’Espanya. No obstant això, davant la proposta d’apujar les pensions un 0,25%, Escrivà ho veu “impracticable” i amb “poc recorregut”. D’altra banda, el president d’AIReF ha reclamat que l’Estat es faci càrrec de part del dèficit de la Seguretat Social (aconseguint aquesta els 18.000 milions d’euros). “Hem anat sobrecarregant la Seguretat Social, per la banda dels ingressos i per part de les despeses, amb una responsabilitat que probablement no hauria de recaure sobre ella”, ha assegurat José Luis Escrivá.
