Hi havia una contradicció insuperable que per aquesta raó resultava insostenible. Tant de temps fixant el focus de la pederàstia només en l’Església ha servit per constatar una cosa que, d’altra banda, era evident: Que aquest delicte està extraordinàriament estès a la nostra societat i que el que passava a l’Església, era només una petita mostra de l’abast del problema.
Està clar, de totes maneres, que aquell escenari estava a la vista de tothom. Només feia falta consultar les dades sobre denúncies infantils de cada any per veure-ho. Per exemple, només entre 2020 i 2021, considerant que en el primer any els delictes van disminuir pel confinament, es van produir més de 12.000 denúncies a Espanya. Totes elles amb dos agreujants. Molts casos no arriben al jutjat i, a diferència de les denúncies per abusos sexuals en dones, en el cas dels infants es dona un elevat percentatge de delictes no resolts.
Ara a Alemanya ha estat la mateixa policia, concretament l’Oficina Federal de Policia Criminal (BKA) la que ha pres la iniciativa i ha presentat un informe sobre la situació federal dels delictes sexuals contra nens i joves, publicat per primera vegada ahir 30 d’octubre i que a partir d’ara es repetirà cada any, perquè la BKA considera necessari fer evident a la societat aquest problema. No deixa de cridar l’atenció que no siguin les instàncies polítiques les que hagin mogut la qüestió sinó la mateixa policia. Seria un bon precedent per a Espanya si no fos que al nostre país la instància policial es troba subjecte a un fort control polític que no es dona a Alemanya.
És necessari recordar que en aquell país del centre Europa, l’Església va presentar el seu propi informe, que va donar lloc a un gran escàndol. Assenyalava que entre 1946 i 2014, això és en 68 anys, s’havien produït abusos en 3.600 infants i adolescents. Doncs bé, ara l’informe de la policia alemanya estableix que en un sol any, 2022, 17.168 nens han estat abusats. La diferència radical entre ambdós fets pel que fa al nombre de víctimes i el període de temps, d’1 a 68 anys, és tan gran que assenyala el que de fet quasi tot el món sap, però els governs ignoren, que la pederàstia és una epidèmia social, i que la fixació en l’Església o bé obeeix a una voluntat de detreure-li el seu ascendent moral a la societat o bé a la cerca d’un boc expiatori o ambdues coses simultàniament, perquè objectivament el problema està lluny d’aquesta institució perquè es trobarà al bell mig de la pràctica de la nostra societat i de moltes instàncies del mateix estat.
A Alemanya ara es reconeix que l’única institució que ha vingut adoptant mesures per prevenir aquesta violència és precisament l’Església catòlica i que cap altra institució pública, associació esportiva o sistema educatiu ha adoptat mesures. Segurament perquè ningú vol ser el primer per no veure’s assenyalat.
Ara precisament serà l’estat alemany qui es proposa seguir els passos de l’Església amb la publicació i l’ulterior establiment de normatives. Seria bo que el govern espanyol i els autonòmics, ara que el Defensor del Pueblo ha fet un informe que posa en relleu que hi ha poques víctimes a l’Església i moltes a la societat, prengués bona nota del que està passant a Alemanya.
Després de 5 anys de campanya ininterrompuda i fenomenal del diari El País, la gran enquesta amb 8.000 entrevistes del Defensor del Pueblo només ha trobat 11 persones que hagin sofert abusos per part de sacerdots o de laics que treballen en l’àmbit eclesial, sobretot en escoles religioses. En contrapartida, hi ha més de 800 entrevistats que diuen que han estat agredits en espais i institucions diferents. Per tant, és evident on cal situar el focus seguint l’exemple alemany. És necessari que s’actuï per abordar el problema que afecta sobretot l’escola pública, les institucions esportives, els entorns familiars, internet, per intentar expulsar de la societat aquesta pràctica tan perversa que és la pederàstia
Loading ...
