Parlament de Catalunya. Torra no continuarà com a diputat. Les espases segueixen en alt

El secretari del Parlament ja ha preparat la documentació per acreditar la substitució de Torra com a diputat, però evidentment és la Mesa, i sobretot el President, qui ha de dir l’última paraula.

En principi, tota aquesta embolicada situació ocasionada per la intervenció de la Junta Electoral de Catalunya, i la no admissió del recurs per part del Tribunal Suprem hauria de tenir una solució funcional que no carregaria de problemes a la institució parlamentària: Torra deixa de ser diputat i continua com a president perquè la condició per ser-ho es concreta en el moment de la seva elecció i no en l’exercici posterior del càrrec. Aquesta és una interpretació jurídica suficientment fonamentada com perquè el president de la Generalitat pogués esperar els mesos necessaris en el seu càrrec fins que es produís la decisió, aleshores sí definitiva, del Tribunal Suprem. Però no és així, i la pugna entre ERC, que intenta protegirTorrent, i JxCAT, que aprofita l’ocasió per mantenir viu el conflicte amb les institucions de l’estat, crea una situació ben complicada que no fa cap favor a la institució parlamentària.

L’Assemblea Nacional Catalana, per la seva part, ja s’ha pronunciat considerant que Torra ha de mantenir-se com a diputat i que aquesta és la posició que ha d’adoptar el Parlament per “respectar i defensar la sobirania que li he dipositat”. I afegeix que “l’Assemblea dóna tot el suport a la màxima institució legislativa de Catalunya en defensa de la sobirania de Catalunya i respondrà amb mobilitzacions a qualsevol atac de l’estat”. Ja tenim aquí anunciada l’apertura d’un nou possible conflicte polític i al carrer, en ple procés d’inici de la mesa negociadora amb el govern Sánchez. El raonament de l’ANC és el propi pel consum interior.

El problema és que el Parlament català no és sobirà i ha d’acatar la legislació espanyola, cosa que a hores d’ara és del tot evident per les repercussions negatives que ha tingut voler oblidar aquest punt tan essencial. D’acord amb la legislació catalana, és el Parlament el que ha de decidir, però aquesta decisió no la pot fer fora del marc que regeix tota l’activitat administrativa regulada per l’estat.

De fet, sobirania parlamentària avui a Europa no existeix al cent per cent, perquè fins i tot els parlaments estatals estan sotmesos a la legislació de la Comissió Europea. És el cas de Polònia que a finals de l’any passat es va veure en la necessitat de modificar la seva legislació sobre els jutges i el Tribunal Suprem perquè la Comissió Europea i després el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, van considerar que no respectava el dret comunitari.

És del tot evident que aquest incident no afavoreix la línia d’ERC, que vol iniciar un període de convivència política amb el govern espanyol i contribuir a aprovar el pressupost de l’estat, al mateix temps que el govern de Sánchez promou les primeres actuacions per resoldre la situació dels empresonats, introduint els canvis legals que permetin reduir les penes i en la pràctica deixar sense efecte la sentència.

També està en joc la major o menor proximitat de la convocatòria d’unes eleccions a Catalunya que no són vistes amb mals ulls per part d’ERC, però que topen amb el refús de Torra i JxCAT.

Al final la possible tempesta ha quedat reduïda a un no res, en acordar la pròpia mesa del parlament la retirada de l’escó de Torra contravenint així la voluntat del President i de JxCat. Per primera vegada ERC s’ha alineat en la mateixa posició que Cs i PSC.

Aquest fet pot tenir com a conseqüència una crisi de govern, donat que sembla difícil que sigui assumible que en un tema d’aquesta importància els dos socis mantinguin posicions contraposades. També és una demostració que ERC vol avançar de manera imparable per la via de l’acord assolit amb el govern espanyol, ja que del contrari no s’hauria produït aquesta important disparitat de criteri, que també és en bona part oposada a la posició esmentada de l’ANC. Encara que aquí hi ha marge per la interpretació, perquè ha estat el mateix Parlament en ús de la seva sobirania qui ho ha decidit; és clar que ho ha fet a instàncies de la JEC. En definitiva, avui s’obra un nou capítol que pot culminar amb unes eleccions anticipades.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.