La guerra motivada per la invasió d’Ucraïna i la intervenció en ajut militar dels EUA i la UE presenta molts punts de contacte amb la guerra de Corea, iniciada el 25 de juny de 1950 amb la invasió de Corea del Sud.
Aquestes semblances poden resumir-se així:
- En ambdós casos hi ha una divisió geogràfica, política, cultural i, en aquest cas, també lingüística. El que a Corea era la diferència entre el nord comunista i el sud capitalista, a Ucraïna es dona amb la divisió amb l’est prorús i l’oest ucraïnès.
- En ambdós casos hi ha una influència exterior important. A Corea fou la Unió Soviètica i sobretot la Xina donant suport al nord, mentre que els EUA i els seus aliats defensaven el sud. A Ucraïna Rússia busca estendre la seva influència a la regió donant suport als separatistes prorussos, mentre que la UE i els EUA donen suport al govern de Kíev.
- En ambdós casos hi ha una escalada del conflicte. La diferència és que a Corea hi va haver un enfrontament directe per la presència de tropes americanes i aliades, mentre que en el cas ucraïnès la presència és russa però no occidental.
- En ambdós casos hi ha armament nuclear per entremig i planeja una amenaça velada d’utilitzar-lo per part russa.
Però també hi ha diferències significatives. A Corea hi va haver una guerra civil prèvia, fet que no ha arribat a produir-se a Ucraïna, si bé hi ha hagut una dura confrontació entre prorussos i ucraïnesos. El risc és que el conflicte quedi enquistat en una mena de frontera armada com a Corea que, en aquest cas, s’estendria a tota Europa i tindria com a bel·ligerants Rússia i Bielorússia, per una banda, i l’OTAN, per una altra.
El risc d’enquistament i el d’arribar a una situació com la coreana radica en la dificultat per arribar a un acord polític. No hi ha propostes sobre la taula més enllà de la iniciativa xinesa, que encara no ha parlat amb Ucraïna i pel fet que l’annexió de Crimea i de les províncies de l’est sembla difícilment reversible. De fet, estem pròxims a un escenari com el que es va produir en la guerra entre l’URSS i Finlàndia i que va comportar la pèrdua d’una part de la regió finesa de la Carèlia. A Ucraïna a més hi ha una forta divisió cultural i ètnica entre l’est i l’oest perquè hi ha una minoria de llengua russa que se sent identificada amb l’eslavisme, fet que no es dona a major part d’Ucraïna.
De totes maneres, el conflicte ucraïnès cal inserir-lo en una història més llarga i extensa de tensió entre els EUA a través de l’OTAN i Rússia de la qual la UE no ha estat capaç d’escapar-se i generar una tercera posició.
Si el conflicte no es resol, acabarem amb una frontera militaritzada entre Rússia i Europa amb tot el que això representa i que tindrà greus conseqüències per a l’estabilitat i la seguretat de la regió. Actituds com la del secretari general de l’OTAN, el noruec Stoltenberg, que no oblidem no és un càrrec representatiu sinó el funcionari de màxim nivell de l’Aliança, ha viatjat a Corea del Sud i al Japó per estrènyer lligams de l’OTAN davant la Xina, malgrat que l’afer queda molt lluny de les finalitats de l’Aliança i ha visitat Kíev per estrènyer lligams proclamant que el lloc d’Ucraïna és dins l’OTAN malgrat que aquest fet ha estat el desencadenant del conflicte actual.
Loading ...
