Malgrat que el gruix de morts per coronavirus es dona en els països desenvolupats, les conseqüències econòmiques de la pandèmia es podrien sentir particularment en els països en desenvolupament.
En termes humans, sembla que l’impacte del nou coronavirus en les economies emergents és relativament petit. Malgrat l’escassa fiabilitat de les dades públiques de molts d’aquests països, no es coneixen casos de col·lapse sanitari a gran escala en països com l’Índia, el Brasil o els estats africans.
En termes econòmics, i segons el que James Crabtree explica a Foreign Policy, ha estat l’actuació decidida de la Reserva Federal dels Estats Units el que ha evitat una espiral de crisis financeres devastadores pels mercats emergents.
En efecte, el passat mes de març registrà per exemple la fuga rècord de més de 83.000 milions de dòlars d’aquests països, compensada tan sols pel programa expansiu de la Fed.
Passat aquest ensurt inicial, la Covid-19 suposa un perill més profund pels mercats emergents. Si als països desenvolupats d’Europa i Extrem Orient la qüestió de la represa econòmica s’anuncia complexa, en els mercats emergents el desafiament que suposa sembla quasi bé impossible.
Països sense capacitats sanitàries mínimament desenvolupades es podrien trobar davant d’un escenari de brots successius tan sols controlables amb nous confinaments. Aquests, esdevinguts intermitents, causarien encara més danys econòmics.
Però fins i tot si els mercats emergents poden evitar aquesta situació, hauran d’afrontar els problemes de la recessió i el pànic financer.
Fre a la integració econòmica mundial
El gruix dels països emergents, que depenen de forma desproporcionada de sectors econòmics de baix valor afegit, com les exportacions de matèries primeres, indústries com la tèxtil i el turisme, patiran especialment. Brasil, Rússia i Sud Àfrica es contrauran més d’un 5%.
L’esperada deflació (baixada general de preus) degut a la reducció de la demanda mundial farà que les exportacions dels països emergents perdin valor. A més, l’arribada de turistes baixarà dràsticament, així com una altra font important d’ingressos pels països emergents, com són les trameses de diners provinents dels països desenvolupats.
La globalització econòmica extrema que hem conegut les dues darreres dècades podria no tornar, almenys en els propers anys. La pandèmia del nou coronavirus ja ha causat una baixada del comerç i inversions a escala planetària.
Més important encara, en els països desenvolupats s’està alçant un clam pel retorn a la producció nacional de medicaments i altres béns considerats estratègics. Aquesta tendència pot destruir nombrosos llocs de treball als països emergents, i retirar inversions multimilionàries que, en canvi, es farien en els països d’origen.
Experts del sector petrolífer afirmen que el pic històric de demanda de cru podria haver-se produït ja, i el famós inversor Warren Buffett ha venut la totalitat de les seves accions de companyies aèries, afirmant que tenia seriosos dubtes sobre el futur del sector.
Davant les demandes ecologistes d’una recuperació econòmica respectuosa amb el medi ambient, els combustibles fòssils patiran probablement una davallada en els països desenvolupats de la qual no es recuperaran, i que afectarà particularment els productors emergents.
El creixement de les economies emergents, estretament vinculat a la integració econòmica mundial, podria doncs veure’s en perill a mig o inclús llarg termini.
El creixement de les economies emergents, estretament vinculat a la integració econòmica mundial, podria veure’s en perill a mig o inclús llarg termini Share on X
L’ombra de la crisi financera
Per últim, la majoria d’economies emergents no disposen dels recursos per organitzar rescats financers i distribuir ajudes econòmiques als actors econòmics locals. Molts tampoc tenen marge de maniobra per augmentar la despesa pública demanant préstecs d’emergència o augmentant l’oferta monetària per por de provocar la fugida de més inversors.
Les coses aniran encara pitjor si es confirma que l’optimisme dels mercats internacionals de les darreres setmanes, que han iniciat una tímida recuperació, és infundat i degut a un error d’apreciació de la gravetat de la crisi. De fet, el crack del 29, que s’utilitza sovint per comparar l’actual, també fou en dos temps entre els quals hi hagué un curt període de represa del creixement.
Les mesures d’ajuda preses fins ara per organismes com el Banc Mundial o l’FMI no s’apropen ni de bon tros als 2,5 bilions de dòlars que les Nacions Unides consideren necessaris per permetre als països emergents fer front a la crisi de la Covid-19.
Aquesta xifra faria necessàries anul·lacions de deute i programes d’ajuda incondicional a gran escala. De moment, ni organitzacions internacionals ni els països individuals semblen disposats a acceptar-les.
Imatge d’il·lustració: milers d’indis intenten tornar a casa després que el govern de Nova Delhi decretés el confinament
