Agències, representacions i altres organitzacions europees a Barcelona

La Unió Europea (UE) ha creat una llarga sèrie d’Agències especialitzades, que tenen la seva seu a diferents ciutats dels seus estats membres.  Espanya   compta amb  les següents Agències:  Propietat Intel·lectual (Alacant),  Seguretat i Salut en el Treball (Bilbao),  Prospectiva Tecnològica (Sevilla),  Satèl·lits (Torrejón de Ardoz)  i  Pesca (Vigo).

Barcelona ha sigut  candidata a  seu de diverses  Agències europees, com per exemple  les dedicades  a seguretat alimentària i a medicaments, sense  aconseguir el seu objectiu. L’anomenada Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (European Food Safety Authority, EFSA) es va acabar radicant a la ciutat italiana de Parma, té uns cinc-cents empleats i  funciona des de l’any 2002. L’Agència Europea de Medicaments  (European Medidaments Agency, EMA) es va crear l’any 1995 a Londres, amb uns mil empleats. Posteriorment, a causa de la sortida del Regne Unit de la UE  (Brexit, 2016), s’ha traslladat a la ciutat holandesa d’Amsterdam (2019).

El que sí que Barcelona  ha aconseguit  és ser la seu  d’una organització  que té com a objectiu gestionar la contribució europea al programa internacional ITER, el projecte científic més gran  del món per demostrar la viabilitat de la fusió com a font d’energia. Aquesta organització s’anomena Fusion for Energy (F4E).

L’objectiu del programa és aconseguir energia a partir de la fusió nuclear.  F4E és  una empresa comuna de la UE, un exemple d’organisme creat per la UE que permet  la col·laboració publicoprivada per a l’execució de programes de recerca, desenvolupament tecnològic i  demostració de la UE. F4E col·labora amb el sector industrial, les pimes i els instituts de recerca europeus per desenvolupar i proporcionar els components d’alta tecnologia per l’ITER (International  Thermonuclear Experimental Reactor), a banda de prestar serveis d’enginyeria, manteniment i suport.

L’ITER  és un projecte  internacional de construcció d’un reactor nuclear a gran escala.

El projecte està format actualment per la UE, Suïssa, la Xina, l’índia, Japó, Corea del Sud, Federació Russa i els Estats Units, sota els auspicis de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA).  El reactor es construeix físicament a Cadarache,  localitat del sud de França, i s’estima que costarà uns  25.000 milions d’euros. S’espera que condueixi a una nova forma d’energia d’enormes possibilitats a través del perfeccionament de la fusió nuclear. Pot arribar a ser  una font energètica il·limitada i viable. L’energia provinent de la fusió és diferent de la que prové de la fissió, utilitzada en l’energia  nuclear tal com es coneix en l’actualitat. La fusió és el procés que proporciona  energia al sol i les estrelles fusionant àtoms lleugers. La UE és la seu del projecte ITER i el seu principal contribuent, amb un 45% aproximadament del total. La resta de membres aporta cadascú un 9%.

F4E  es va crear l’any 2007 per a un període de 35 anys per decisió del Consell de la UE mitjançant el tractat constitutiu d’EURATOM de 1957 (Comunitat Europea de l’Energia Atòmica). Les oficines barcelonines de la F4E es troben a un  gratacel de les Glòries, conegut com a “Torre Glòries“ o “Torre AGBAR”, que va dissenyar l’arquitecte francès Jean Nouvel. Hi treballen  unes quatre-centes persones. Existeixen també oficines a Cadarache (França) i Garchig (Alemanya).

A Barcelona també té la seu una oficina de representació de la Comissió Europea i del Parlament Europeu a Catalunya i Balears, que es va inaugurar l’any 1991.

El seu objectiu principal és situar-se “prop de la ciutadania” i crear vincles amb les autoritats locals. Les dues representacions són “el  punt de contacte i la cara visible“ amb els ciutadans, les institucions i els representants de la societat civil en aquests territoris. Busquen  “crear relacions amb les autoritats locals, regionals i nacionals, a més d’organitzar visites de comissaris europeus i altres alts càrrecs de les institucions europees, fer anàlisi de la política, mantenir relacions  amb els mitjans de comunicació i comunicar amb els ciutadans i altres audiències“.

La Comissió Europea compta amb una Representació amb cada estat membre i en alguns estats hi ha també una representació regional. Són els casos d’Espanya amb Barcelona, de França amb Marsella, d’Itàlia amb Milà, d’Alemanya amb Munic i Bonn i de Polònia amb Breslau.

Barcelona també acull  la Unió per la  Mediterrània (UpM), una organització intergovernamental constituïda per 42  països d’Europa i de la conca mediterrània. Concretament, pels 27  estats membres de la UE i pels 15 països socis mediterranis del nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i el sud-est d’Europa (Albània, Algèria, Bòsnia, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Marroc, Mauritània, Mònaco, Montnegre, l’Autoritat Palestina, Síria, Tunísia i Turquia). Síria és un estat membre suspès i Líbia té estatut d’observador. L’UpM es va crear l’any 2008 a la Cimera Euromediterrània de París, amb l’objectiu de reforçar  l’Associació Euromediterrània (Euromed) establerta l’any 1995 i coneguda com a Procés de  Barcelona. La UpM està instal·lada el Palau de Pedralbes, situat a l’Avinguda Diagonal.

L’organització  té la finalitat de promoure l’estabilitat i la integració a tota la regió mediterrània. Es tracta d’un fòrum en el qual es debaten qüestions estratègiques per a la regió d’acord amb els principis de presa de decisions conjuntes i responsabilitat compartida entre les dues ribes de la Mediterrània.

El seu secretari general, l’egipci Nasser Kamel, ha declarat fa poc que “si la UE vol seguir essent rellevant en el món del futur, ha de mirar cap al sud“.

A la conca mediterrània que separa tres continents hi viuen gairebé 500 milions de persones i concentra el 20% del comerç mundial, però és també una de les fronteres més desiguals del món, la d’una riba nord desenvolupada i pròspera econòmicament i una riba  sud llastrada per la pobresa i la inestabilitat política; un abisme demogràfic entre una població a la riba nord cada vegada més envellida i una riba sud demogràficament explosiva amb un mercat de treball que no és capaç d’absorbir els milers i milers de joves que cada any hi volen accedir.  El Mediterrani també és testimoni de migracions descontrolades que sovint acaben en tragèdies  i  un caldo calent víctima del canvi climàtic i la contaminació dels països riberencs.

El Procés de Barcelona iniciat l’any 1995 va ser  molt prometedor en la seva arrencada, però la seva institucionalització, avui en forma d’UpM, s’ha hagut d’enfrontar amb les dures realitats de la regió que han obstaculitzat en gran manera les seves bones intencions.

El balanç que es pot fer de Barcelona com a seu d’organismes europeus i internacionals en general és clarament millorable. Una ciutat de la importància de  Barcelona,  una de les ciutats  del món no capitals d’estat amb més representacions diplomàtiques  -al costat de ciutats com Nova York, Shanghai o  San Petersburg-  pot aspirar a molt més.

 Loading ...