Passada la primera setmana de confinament, voldria un pensar que d’aquí a pocs dies el pitjor ja ha passat; que en una setmana recobrarem la llibertat. Naturalment, això no és cert: fins i tot les autoritats, poc partidàries de sembrar l’alarma, ja ens han advertit que només estem al principi. Al principi de què?

D’una gran lliçó, potser més aviat d’un curset de refresc necessari per abordar els nostres grans problemes amb l’esperança d’una solució.

Les autoritats, polítiques, sanitàries, d’ordre públic, es veuran enfrontades a eleccions molt difícils: uns veuran que no hi ha recursos per atendre a tothom com voldrien, i hauran d’acceptar que l’ajuda donada a un és negada a un altre, perquè cal estar preparats per al moment en què no hi hagi recursos per a tothom.

La lliçó serà, una d’humilitat: ni amb les millors intencions i una organització impecable és possible protegir a tothom. Altres hauran de navegar, sense mapa ni brúixola, entre les mesures que limitarien al màxim el contagi i les indispensables perquè la nostra economia no pateixi un dany irreparable. Hauran de patir amb paciència les crítiques, bé o malament intencionades. Una altra lliçó d’humilitat, i també de fortalesa.

Els privats d’un paper actiu en la lluita contra el virus tenim una obligació prioritària: l’obediència.

En previsió que les mesures restrictives que hagin d’anar adoptant les autoritats es prologuen en el temps, ens ajudarà a complir-les el tornar a l’obediència el seu veritable sentit. Obeir no és únicament clavar el bec, sotmetre la nostra voluntat a una altra superior. “Obeir” ve de “ob-audire”, escoltar. Obeir és abans de res aprendre, participar en la saviesa pràctica d’un altre. “L’obediència és perfecta”, escriu el teòleg dominic Herbert McCabe , “quan el que mana i el que obeeix comparteixen la mateixa idea”.

L’obediència és doncs, en primer lloc, un acte de la intel·ligència. La contrapartida és que “manar no és un assumpte de doblegar voluntats: la primera obligació de qui mana és ser intel·ligent. Una ordre dolenta és una ordre estúpida “, escriu McCabe. La lliçó per a les autoritats és que convé exercitar el sentit comú abans de recórrer als galons. La lliçó d’humilitat per al ciutadà corrent està en procurar trobar el sentit de les ordres que ens donen, no veure sempre en elles mostres d’incompetència o de mala intenció. És un bon exercici, part integral del curset que ens permetrà treure partit del nostre confinament.

Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú