És ben sabut que els virus en general (https://theconversation.com/guia-para-entender-los-mutantes-y-las-variantes-del-sars-cov-2-156698), i els coronavirus en particular, tenen una gran facilitat per mutar i canviar parts de la seva caracterització biològica. Els coronavirus aquesta facilitat la tenen en un grau extrem i assoleixen una gran adaptació als diferents ambients. Avui en dia es coneix i se segueix molt bé la seva evolució, tant com la d’altres malalties contagioses molt més antigues com la grip i la SIDA. Al món es calcula que hi ha hagut quasi 500 milions de casos de coronavirus i més de 6 milions de defuncions, fet que assenyalaria una mortalitat clarament per sobre de l’1%. Per tant, la Covid-19 en totes les seves variants no es pot dir que sigui un adversari poc letal.
Ara han arribat una sèrie de noves variants del SARS-CoV-2 que són batejades per la lletra X i la lletra de l’abecedari corresponent de l’A a l’S. Són variants que procedeixen de recombinar altres soques ja conegudes i que donen lloc a nous virus que presenten característiques diferents.
Les variants que tenen més interès en aquest moment són les denominades XD, XE i la XF, detectades sobretot a França, Dinamarca i el Regne Unit. Les tres incorporen material de l’òmicron i de l’anterior variant delta. Les dades disponibles assenyalen que aquestes variants podrien ser més transmissibles que les anteriors en una proporció encara no ben descrita, però que segurament se situaria o superaria a l’ordre del 10%. El que ja no està clar és si poden ser més virulentes o no. La idea general és que siguin més lleus perquè les variacions del virus que permeten una més gran transmissió són aquelles que garanteixen millor la vida de l’ésser infectat. Aquest en principi és el criteri general, però òbviament no hi ha res segur.
El que està clar és que de les tres X identificades, dues d’elles, l’XE i l’XF, encara no han establert la rellevància suficient perquè el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) i el nord-americà (CTC) els hagin classificat com a variants en seguiment. Només l’XD correspon a aquesta categoria junt amb la òmicron BA.3. Cal recordar que en la classificació d’aquests centres de control hi ha un nivell superior que és el denominat variant d’interès on estan situades l’òmicron BA.4 i la BA.5. El nivell més alt correspon a les variants de preocupació en les que actualment hi ha la Delta i les soques òmicron BA.1 i BA.2.
Per tant, podem constatar que els nous coronavirus que han entrat en joc de moment no desperten una gran preocupació en els organismes dedicats a la prevenció de malalties, fet que confirma que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) també inclogui només la variant XD, entre les classificades com de seguiment. De pas paga la pena constatar que no tot al que li diem òmicron té la mateixa efectivitat i agressivitat, com podem constatar de l’esmentada classificació, perquè dues de les seves soques, la ressenyada BA.1 i BA.2 ocupen el nivell més alt, és a dir, les que corresponen a la qualificació de preocupants.
Si aquestes informacions s’acaben corresponent amb la realitat, la supressió de barreres podria donar lloc a un augment del nombre de contagis, per aquest fet i per la variant XD. Però, en principi no a una major letalitat. En tot cas la pandèmia ha ensenyat, per qui ho ha volgut aprendre, que no cal confiar mai en la millor hipòtesi.
Loading ...
