L’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), de la qual en són titulars la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha canviat no només les tarifes del transport públic, sinó també la seva naturalesa.
La nova regulació per al 2020 es presenta com una substancial reducció de la tarifa de la T-Mes i la T-50/30 en passar a la T-Usual, que significarà un benefici per a aquelles persones que de manera quotidiana utilitzen el transport públic, i això està bé. La T-10 desapareix i és substituïda per la T-Casual. Ambdues tenen dret al mateix nombre de viatges, 10, però rep un increment important d’1,15 euros. També es crea la T-Grup per a 70 viatges en 30 dies i que està pensada per una utilització ocasional per part de grups. El seu cost serà de 79,45 euros. La T-Jove es redueix sensiblement i a la Zona 1 costarà 80 euros, en lloc dels 105 actuals. Per a les 6 zones la reducció encara es farà sentir més, ja que passarà de 300 euros a 222,25. En contrapartida, el bitllet senzill s’encareix i passa de 2,20 euros a 2,40.
Fins aquí, i amb la descripció feta, res hi hauria a dir de crític perquè s’afavoreix les persones que fan un major ús del transport públic i els joves.
Amb tot, sí que hi ha una observació sobre l’extinta T-10. Sembla com si la visió de l’ATM fos que aquesta targeta és una mena de complement que utilitza la gent que fa servir habitualment el seu cotxe. I això és un error, perquè el principal usuari és aquell que es desplaça a peu i que en determinades ocasions, raó de temps o perquè la distància és excessiva o per inclemència meteorològica, porta la targeta de reserva i utilitza aleshores el transport públic.
Per tant, el que està fent l’autoritat metropolitana -diguem les coses pel seu nom, el conseller Calvet i l’alcaldessa Colau- és penalitzar el desplaçament a peu, perquè o bé li sortirà més car o bé dissuadirà a la persona de caminar perquè es refugiï en la T-Usual, que només és rendible amb un ús diari del metro o el bus. És un flac servei a l’habitabilitat de la ciutat i a la salut dels seus habitants. En lloc d’estimular caminar, el desincentiven.
Més greu és encara el fet que afecta de ple a les famílies, que totes les noves targetes, excepte com és lògic la T-Grup que està pensada per un ús molt específic, són d’ús uninominal, DNI de l’usuari inclòs. Per tant, s’haurà acabat allò que la mare acompanya el fill a l’escola i amb una mateixa targeta consumeix dos viatges, o el que a dins de casa a un se li ha esgotat el nombre de viatges i el germà o la mare li deixa la seva per aquella urgència. En definitiva, s’haurà fet més difícil la vida de les famílies en relació al transport públic.
La pregunta és: per què? La resposta és clarament doble, perquè els nostres governants mai pensen en termes de família quan defineixen les seves polítiques, i que no se’ns digui que les monoparentals i les nombroses tenen un tracte més favorable. Només faltaria! I a més, són l’excepció a la regla familiar. L’altra raó és senzillament recaptatòria. D’aquesta manera compensen la rebaixa a la T-Casual forçant que es multipliquin el nombre de targetes que s’expenen.
Un cop més el govern municipal d’Ada Colau i el govern de Catalunya ens creen problemes a l’hora de voler-los resoldre. Mala peça al teler.
