La ruptura entre la Unió Soviètica i la Xina suposà un punt d’inflexió durant la Guerra Freda al separar les dues principals potències comunistes. Segons Gideon Rachman del Financial Times, una ruptura entre l’Índia i la Xina podria ser igual de rellevant en el que cada cop més sembla ser una nova guerra freda entre els Estats Units i el gegant asiàtic.
Fins ara, l’Índia ha mantingut una distància equivalent entre Washington i Pequín. Aquesta postura geopolítica prové de la Guerra Freda, quan Nova Delhi jugà un paper destacat en el Moviment dels països no alineats – tot i que en termes pràctics, el país era més receptiu a Moscou.
El primer ministre conservador Narenda Modi, conegut per la seva postura nacionalista, ha estat fins ara un continuador de la política índia de neutralitat en les competicions entre potències internacionals. Cosa que no ha d’estranyar si es té en compte el pes demogràfic, econòmic i militar (la bomba atòmica) de l’Índia en el món contemporani, que li permeten aspirar a una plaça en el exclusiu club dels països estratègicament independents en el segle XXI.
De fet, des de l’elecció de Modi al 2014, les relacions amb la Xina han estat fluides, i han inclòs cinc visites del premier indi a Pequín. Al octubre passat, els líders d’ambdós països mantingueren una nova trobada amigable, a la fi de la qual Modi proclamà «una nova era de cooperació entre els nostres països».
Però els recents enfrontaments entre les forces armades xineses i índies a la frontera que comparteixen els dos països al Himalaia semblar estar fent replantejar la posició de Modi. El brutal combat que causà la mort a una vintena de soldats indis i un numero desconegut de baixes de l’altre bàndol -Pequín no ha publicat les seves xifres per evitar «la ira del poble xinès»- ha encès els ànims a Nova Delhi.
Els indis se senten humiliats. Però més enllà dels militars morts, varis analistes han apuntat que la Xina ha adoptat una postura agressiva al Himalaia consistent en avançar poc a poc les seves posicions al llarg d’una frontera mal definida. Divendres passat, Modi es reuní d’urgència amb els líders de l’oposició, un gest inaudit en un clima polític particularment tens entre les diferents forces polítiques índies.
Aquestes trobades s’expliquen pel consens estès arreu de l’elit política índia, segons el qual la Xina és una potència hostil. No tan sols això, sinò que a més la millor manera de contrarestar la influència xinesa és acostant-se a Washington.
L’ansietat índia envers la Xina ha anat creixent al llarg dels darrers anys. Una de les qüestions que més preocupen als indis és la relació especial que Pequín ha teixit amb el arxi-enemic de Nova Delhi, el Pakistan. Aquest país, també veí immediat de la Xina, interessa molt per la possibilitat geogràfica que li brinda al oferir un accés al Oceà Índic sense haver de passar pel congestionat estret de Malacca.
L’expansió comercial i diplomàtica de la Xina entre els altres veïns de l’Índia, com Sri Lanka, Bangladesh, Myanmar i el Nepal també ha causat commoció. Al 2017 i 2019, l’Índia protestà contra aquest expansionisme al no enviar un representant d’alt nivell a les trobades de la iniciativa xinesa de la Nova Ruta de la Seda.
Finalment, la Xina també espanta a l’Índia pel seu poder militar netament superior i pel grau de desenvolupament tecnològic que li ha permès una major autonomia econòmica i estratègica.
Per la seva banda, els Estats Units s’han donat compte del potencial d’una associació estratègica amb l’Índia, i hi treballen activament des de la presidència Obama. Els intercanvis i exercicis militars conjunts entre els dos països s’han multiplicat, i Donald Trump i Modi es reuniren el passat mes de febrer per avançar cap a un acord comercial.
El més probable és que les posicions de Washington i Nova Delhi se segueixin acostant. L’Índia participarà més activament en les maniobres nord-americanes al Oceà Índic i intentarà desfer-se el màxim possible de la dependència econòmica i tecnològica amb la Xina, el seu segon soci comercial en importància. A dia d’avui, les probabilitats que el gegant xinès Huawei jugui un rol destacat en la construcció de la xarxa 5G índia semblen esvaïdes.
A la Xina li hauria de preocupar l’acostament de l’Índia als Estats Units, que compten a més amb una aliança formal amb el Japó, la tercera economia mundial.
L’arxipèlag japonès i el subcontinent indi encerclen la Xina geogràficament. Si a més es té en compte el seu potencial econòmic, poden jugar un paper clau en ajudar els Estats Units a contenir els esforços de Pequín per esdevenir una superpotència.
A la Xina li hauria de preocupar l’acostament de l’Índia als Estats Units, que compten a més amb una aliança formal amb el Japó, la tercera economia mundial Click To Tweet
Loading ...
